Colau deixa el lideratge de la PAH i descarta entrar en política
La portaveu de la PAH des del 2009 deixa el càrrec quan la seva sobreexposició ja enfosqueix la causa que representava
“En moltes ocasions m’he mossegat la llengua perquè les meves opinions no s’atribuïssin a la PAH”
Les xarxes socials bullen. Ada Colau (Barcelona, 1974) ja no és la portaveu oficial de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. La dona que va portar un moviment alternatiu, contracultural i antisistema a convertir-se en un dels protagonistes de la vida social i política espanyola fa un pas enrere i es retira d’un escenari que ja amenaçava de devorar-la, de parodiar-la, de convertir-la en una caricatura. “No deixaré la PAH, però vull fer les coses bé. Sento que ha arribat el moment de prendre una mica de distància, tant per a mi, com per al moviment. Ara és un bon moment per fer el pas perquè estem a punt de tenir visibilitat, amb la campanya d’escarnis que es prepara per a les eleccions europees”.
Això és el que Colau va escriure als seus companys de la PAH en una carta datada dimarts. Ahir, aquest diari va buscar els seus arguments, i la resposta del seu mòbil va ser molt breu: “No faig declaracions”. Aquesta dona ha contribuït a fer de la resistèn- cia pacífica davant un desnonament d’una família una actitud legítima i assumible per les classes mitjanes que sempre havien desconfiat dels alternatius amb crestes. El motiu que ha fet d’aglutina- dor? Els desnonaments de famílies senceres, que ja no van ser frenats principalment per joves amb llargues rastes, sinó per mestresses de casa, aturats de llarga durada, treballadors ataba- lats per l’evolució de l’Euribor. Colau no n’és l’única responsable, d’aquesta reacció. Però sí una de les icones més poderoses.
A la mateixa carta, aquesta activista de professió amb estudis de Filosofia reconeix que ha passat “moments durs i difícils”, com quan “el Govern em va identificar com la líder filoterrorista i vaig començar a rebre amenaces de tot tipus” i “difamacions de tota la meva família”. “No es tracta de fer-se la víctima, però la veritat és que algunes setmanes van ser complicades, i més d’una nit amb l’Adrià ens fem un fart de plorar”, confessa.
En aquest procés, ella sempre va provar de mostrar-se com un mer instrument d’un moviment format per milers de voluntaris anònims. “En moltes ocasions m’he hagut de mossegar la llengua i no donar les meves opinions sobre alguns temes, perquè no fossin atribuïdes a la PAH”. El cert és que, debat televisiu rere debat televisiu, enverinada polèmica rere enverinada polèmica, tuit rere tuit, el personatge ja devorava la dona, ja fagocitava la causa i les idees. No podia ser de cap altra manera. Colau es va sobreexposar. Tothom tenia ja una opinió sobre ella, bona o dolenta. I això ja començava a determinar l’apreciació del moviment que se suposava que només havia de representar.