Cel més clar a l’Empordà

JOSEP Pla va escriure que la tramuntana era percebuda com un alliberament pels empordanesos, ja que al seu pas deixava un cel rutilant d’una prodigiosa bellesa. En l’últim any i mig, la gent de la comarca desitjava que la policia catalana actués amb la vehemència del vent del nord contra la banda de lladres violents que havia atemorit natius i forans. La detenció d’aquest grup criminal pels Mossos d’Esquadra és una magnífica notícia, que tornarà la tranquil·litat a l’Empordà, on una sèrie d’assalts cada vegada més violents havia alterat la vida dels seus habitants.

El cap de la banda tenia quatre persones fixes més en l’organització, totes elles originàries de Beni-Mellal, una regió aïllada del Marroc on es parla un dialecte àrab amb què es comunicaven, cosa que blindava els missatges més que qualsevol tecnologia. En total, els detinguts són setze, tots marroquins, excepte una dona belga que els hauria passat informació. Se’ls imputa un total de trenta assalts a cases i masies aïllades. El grup, molt jerarquitzat, actuava amb un rigorós protocol de seguretat. Sorprèn que, al llarg dels mesos, la banda s’anés tornant més violenta, fins al punt que a Capllong a una dona i la seva filla les van ruixar amb gasoil de calefacció i les van amenaçar de calar-los foc si no els facilitaven la combinació de la caixa forta, i a una dona d’una urbanització de Santa Cristina la van sotmetre al joc angoixant de la ruleta russa perquè confessés on tenia amagats els diners.

Els Mossos han treballat sigil·losament durant mesos per obtenir proves irrefutables. Han estat igual d’impecables avisant les víctimes de les detencions abans que s’assabentessin de la notícia pels mitjans de comunicació. A l’Empordà, el panorama és més clar encara que no bufi la tramuntana.