Alemanya aposta per Poroixenko
Merkel rep amb discreció el ‘candidat’ de Berlín per presidir Ucraïna
Petró Poroixenko, un dels homes més rics d’Ucraïna, va aterrar ahir a Berlín amb el seu jet privat. Es va reunir amb la plana major de la política exterior alemanya i amb la cancellera Merkel. Sense periodistes.
Berlín diu que no vol transmetre la sensació d’ingerència en els afers interns d’Ucraïna. De tota manera, Poroixenko és el candidat d’Alemanya a la presidència d’aquest país en les eleccions del 25 de maig, i totes les enquestes el donen com a vencedor, al- menys on el Govern de Kíev és reconegut. L’empresari de la xocolata va ser un dels financers de la revolució taronja i de la recent Maidan. El seu canal de televisió TV-5, en cooperació amb la Veu d’Amèrica, va ser el principal òrgan de la revolta contra la presidència de Ianukóvitx. Al febrer, durant el dol pels morts a Kíev, el seu canal ni tan sols va esmentar la dada que entre les víctimes hi havia una vintena de policies i algun partidari del règim.
Els mèrits atlantistes de Poroixenko són manifestos a Berlín, Brussel·les i Washington; ha es- tat secretari del Consell de Seguretat Nacional, ministre d’Exteriors i cap del consell del Banc d’Ucraïna. Sempre acèrrim partidari de l’ingrés a l’OTAN. Té un pedigrí impecable.
Catapultats per la Fundació Konrad Adenauer, Poroixenko i el boxejador Vitali Klitxkó són alguna cosa més que simples titelles d’un poder estranger, però amb tots dos al poder l’aposta política d’Alemanya a Ucraïna es realitza completament.
Com que Ucraïna no serà una república presidencial, Klitxkó ha renunciat a la presidència amb l’objectiu de ser primer mi- nistre, que serà qui manarà de debò. Tots dos van ser convidats al febrer a la Conferència de Seguretat de Munic, on Alemanya va anunciar la seva “política exterior més activa”, exposada amb el decidit suport a la Maidan i al canvi de règim que la va seguir.
“Amb els terroristes cal fer servir l’única llengua que entenen: la força”, va dir el nou presidenciable a Berlín. Alemanya, com Washington i Brussel·les, afirma ara el “dret del Govern ucraïnès a restablir la llei i l’ordre al país”, encara que sigui utilitzant l’exèrcit. És un dret que Occident reconeix a Ucraïna només des del canvi de règim a Kíev del 21 de febrer. Fins aleshores, contràriament, el govern era maleït i amenaçat per reprimir la Maidan amb els antiavalots. Ara a Odessa els edificis “s’incendien” amb desenes de morts –es parla fins i tot de més d’un centenar– i no passa res.
Merkel va demanar a Poroixenko “disposició al diàleg”, va dir el portaveu. Poroixenko va dir que la declaració de Putin en què demanava que no se celebrés el referèndum que els rebels de l’est volen organitzar el dia 11 és “una magnífica notícia per a l’estabilització d’Ucraïna”, però no vol saber res de dialogar amb aquesta oposició: “Són terroristes; molts, malalts mentals”.
El Parlament ucraïnès va re-
“Són terroristes; molts, malalts mentals”, diu el candidat dels rebels de l’est
butjar dimarts la celebració, el dia 25, d’un referèndum sobre la unitat del país, al·legant l’estat de guerra imperant a l’est. L’argument no s’aplica, tot i això, per a les eleccions que tindran lloc el mateix dia. Una proposta del líder comunista ucraïnès, Petró Simonenko, de dedicar una sessió del legislatiu a debatre les morts de civils a Odessa i altres llocs es va concloure amb l’expulsió de tot el grup parlamentari comunista d’un debat sobre l’operació militar a l’est.
Alemanya sembla oberta a estudiar solucions en matèria de seguretat europea en el marc de l’OSCE, cosa que Moscou demana des de fa vint anys contra l’ampliació de l’OTAN. El remolí d’Ucraïna amenaça de posar fi al petit creixement econòmic alemany, i Berlín ha de combinar les seves noves ínfules exteriors amb les seves exportacions.