Al-Assad recupera tot Homs després d’un acord amb els rebels
Els milicians surten de la ciutat amb les seves armes a canvi de presoners
Ai dels vençuts! Després de gairebé tres anys de bombardejos, assalts, combats carrer per carrer, rebels de Homs –batejada al principi “capital de la revolució”– van ser evacuats del seu últim reducte, només dos quilòmetres quadrats de ruïnes al vell centre de la ciutat, per tres autobusos amb 120 passatgers cadascun i un delegat de l’ONU a bord. Tot i que aquesta laboriosa negociació entre el règim de Damasc i l’oposició els va permetre sortir amb les seves armes a l’espatlla –amb gorres que els tapaven la cara, coberts amb caputxes–, cosa que ha servit perquè els seus capitans saludessin “la resistència llegendària”, és patent la gran victòria de Baixar al-Assad només un mes abans de la seva anunciada reelecció.
En aquesta evacuació, que es podria considerar un èxit col·lateral de la fracassada conferència de Ginebra II, un compromís humanitari, s’han de transportar entre 1.200 i 2.250 persones, guerrillers, ferits, habitants del barri... En contrapartida, els grups de la insurrecció –diverses milícies islamistes, entre les quals el Front al-Nusra– han alliberat soldats i civils presoners a Alep i Latakia, i permès que els habitants de localitats lleials al president, com Nabul i Thaura, del nord de Síria, puguin rebre l’anhelada ajuda humanitària d’aliments i medecines.
En les diverses conferències internacionals sobre Síria es va intentar, sobretot amb les propostes de Lakhdar Brahimi, el mitjancer de l’ONU, que com que era impossible arribar a un acord polític que posés fi a la guerra, almenys s’adoptés un compromís humanitari per ajudar els sirians.
Els autobusos van conduir els evacuats a la localitat de Dar alKabira, al nord de Homs. “Vaig tenir la impressió –va declarar un dels combatents– que l’ànima se’m separava del cos en sortir de Homs”. L’atrafegat director de l’Observatori Sirià de Drets Humans, amb seu a Londres, va comentar que era una derrota per a la comunitat internacional, una victòria mediàtica del règim, una catàstrofe per als que han donat suport als rebels.
Homs, que tenia 800.000 habitants, és una ciutat sense encant, desproveïda de la personalitat historicomonumental de Damasc o Alep, on amb prou feines els turistes s’aturaven. És un centre econòmic i estratègic al cor de la República, amb indústries agropecuàries, una refineria molt important, travessada per vitals oleoductes i gasoductes, on viuen sunnites, alauites, cristians, xiïtes escampats en un espai de quaranta
El tercer nucli urbà de Síria i abans “capital de la revolució” és l’eix estratègic entre Damasc i Alep
quilòmetres de termini municipal, víctima de les sagnants lluites sectàries.
Els sunnites –el 65% dels habitants de la ciutat– han estat forçats a establir-se en barris perifèrics com Uaer. Sovint es diu que qui domina la tercera ciutat siriana més important, la seva extensa província, entre Alep, al nord, i Damasc, al sud, controla tota la nació. L’hivern del 2011 els soldats van conquerir el simbòlic barri de Baba Amr, que havia estat el rostre del que Jonathan Littell, el famós premi Goncourt, va descriure a Quaderns de Homs com “l’energia alegre i desesperada d’aquell aixecament popular”.
Ai dels vençuts! Els vençuts no són aquests milicians, ni els reformistes il·lusionats de l’origen de la rebel·lió, devorats per aquesta guerra atroç i tentacular, manipulada pels que han convertit Síria en camp de batalla internacional. Els vençuts són els milions de desplaçats a l’interior de la seva terra als quals van arrencar les arrels, els que es van refugiar al Líban, Jordània, Turquia, que no saben com trobar el camí de tornada per por i incertesa. Les victòries militars del règim –abans de Homs van ser Maalula i Al-Qussair–, l’anunciada reelecció de Baixar al-Assad en un país de pobles en ruïnes, barris devastats, encara no aconsegueixen posar fi a aquesta guerra, malson del món. A Homs els rebels van haver de triar entre rendir-se o morir-se de gana.