Amics “sense sortida”?
El president del Congrés i amfitrió de l’acte, Jesús Posada, ho va veure de seguida i va intentar evitarho: les primeres fotos de la insòlita presentació d’un llibre de l’independentista Alfred Bosch a càrrec de l’antinacionalista Rosa Díez s’estaven fent davant d’una paret amb un cartell de “Sense sortida”. Les càmeres es van posar les botes. “Canviem de lloc”, es va afanyar a dir Posada en veure la jugada. Massa tard. La imatge esdevindria la metàfora perfecta del que havia de ser la sessió en la qual la líder d’UPyD havia d’introduir l’assaig del portaveu d’ERC titulat Como amigos. La independencia de Cataluña interesa a los españoles. Més que una presentació corrent, l’acte va ser un debat entre polítics ben avinguts en el terreny personal però irreconciliables en l’ideològic. Gairebé tot va ser, això no obstant, molt familiar, començant per la imatge que els debatents sí que van triar en la discussió.
Díez va rebutjar el plantejament del sobiranisme com a proposta de divorci. “Un es divorcia del marit, però no d’un germà”, va adduir. I en al·lusió al títol tan optimista del llibre, va assenyalar: “Les noies ho portem malament, això de quedar ‘com a amics’: és l’eufemisme que es fa servir quan una relació s’acaba o es devalua”. Bosch va lamentar, llavors, la “síndrome de reina madrastra” que a parer seu tenen els espanyols contraris al sobiranisme català. “Si una filla es vol emancipar, se li ha de treure el plat de taula o deixar-la marxar?”, va preguntar. I va reprendre el símil marital: “És millor passar del matrimoni rondinaire a l’amistat. I amb el temps... Qui sap si no seríem apassionats amants!”.
Díez no es va resistir a llançar una galleda d’aigua freda: “Si treuen unilateralment les urnes al carrer –li va dir a Bosch– jo demanaré als Mossos que se les emportin. I si no són ells, que sigui la Guàrdia Civil”.