L’altre Barça
Deu ser que els del Barça tenim radar, perquè, malgrat la intensa conversa sobre el món i les seves coses, la meva mirada es desvia cap al sorprenent objecte. A la taula, un ambaixador, el governador, una subsecretària d’Estat i els amics que convoquen l’acte. Celebrem el dia de la independència d’Israel, Yom Hazmaut, i l’esdeveniment congrega més de cinc-centes persones. Acabo de tenir l’honor de ser l’oradora de l’acte i la xerrada circula pels espinosos camins del conflicte de l’Orient Mitjà, els drets de la dona a l’islam i la defensa dels valors de la llibertat. Però la mirada és ràpida i entreveig, entre tovallons, el conegut escut. “Vostè és del Barça?”, pregunto amb la infantil alegria que ens ataca quan viatgem pel món i ens trobem amb seguidors. És del Barça, el de Barcelona certament, però també és de l’altre Barça, el seu, el de Guayaquil. El mateix escut, només que amb les sigles canviades: BSC, Barcelona Sporting Club, conegut com el ídolo del Astille
ro. I llavors ja no hi ha problemes al món perquè tot gira al voltant de les meves preguntes i les seves respostes
És del Barça, certament el de Barcelona, però també és de l’altre Barça, el seu, el de Guayaquil
sobre aquest club que té el nostre escut, el nostre nom i, a més, és el que té més seguidors de l’Equador, el que té l’estadi més gran (el Banco Pichincha, amb cabuda per a 60.000 persones), l’únic que mai no ha baixat de categoria i l’etern rival de l’altre gran del país, l’Emelec, amb qui disputa el
clásico del Astillero.
Quan, com, on?, m’alegro, i la meva ignorància es mostra famolenca. El club acaba de commemorar, aquest 1 de maig, el 89è aniversari, i la festa ha congregat milers de seguidors que han inundat l’avinguda 9 de Octubre fins a l’estadi. La història, com era d’esperar, té accent català. Va ser a casa d’Eutimi Pérez on es van congregar un grup de catalans i de joves equatorians membres de La Gallada de la Modelo, tots ells seguidors de futbol. En honor de la gran contribució a Guayaquil de la comunitat catalana, el grup va decidir homenatjar Eutimi i el seu amic Onofre Castells posant el nom de la seva ciutat al club. Naixia així el Barcelona Sporting Club. El seu primer partit es va celebrar el 1925 i va ser contra l’Ayacucho. Va guanyar. Aquest diumenge es jugarà el clàssic contra l’Emelec, i el país ja viu la seva també clàssica divisió.
Faig la pregunta de rigor: els seguidors del Barcelona equatorià, ho són del seu pare espiritual? Sens dubte, però també molts dels seguidors de l’equip rival. L’Equador és molt blaugrana, fins i tot encara que els homòlegs del país no utilitzin els mítics colors. El seu és el groc. També, com en el nostre cas, la rivalitat és absoluta i la passió desbocada. I així acaba la nit, intentant arreglar el món, però, pel camí, desviant-nos per les tortuositats d’aquesta emotivitat prou salvatge que és el futbol. Nit blaugrana amb tocs grocs a la terra dels manglars. Sorprenent final d’un llarg dia amb jet lag.