Un turisme que aixeca el vol
Noves ofertes rellancen l’afició a l’observació ornitològica a Espanya
LPER TERRA, MAR I AIRE Creixen les opcions de contemplar aus des d’una barca o en cabanes camuflades EN AUGE Establiments i guies de naturalesa s’aboquen en la nova activitat
es cigonyes, enfilades en nius que rematen amb ullastres, sembla que donin la benvinguda, a banda i banda de la carretera, als visitants que s’aproximen a la Dehesa de Abajo (La Puebla del Río, Sevilla), un antic cortijo reconvertit en reserva natural municipal per gaudir de les aus. Som a 15 quilòmetres de Sevilla, a la porta nord més desconeguda de Doñana. Aquí, antigament una muntanya abandonada, la recuperació de la llacuna de La Rianzuela ha permès assentar múltiples espècies d’aus i fomentar un turisme desconegut entre els vilatans. La concessió municipal per divulgar la reserva s’ha donat a Beltrán Ceballos, un naturalista-empresari que va posar en marxa aquest negoci fa vuit mesos i ha creat deu llocs de treball fixos destinats a donar servei als centenars de persones interessades a veure la colònia de cigonya blanca més gran d’Europa.
Però Beltrán Ceballos és només la punta de llança de les no- ves activitats del turisme ornitològic a Espanya. Hotels, cases rurals i guies professionals especialitzats, així com l’aparició del primer segell per prestigiar aquesta modalitat o el lloguer de cabanes camuflades ( hides) per fotografiar de prop les aus evidencien l’expansió d’aquesta fórmula de turisme de natura. Les favorables expectatives del sector es van complir fa uns dies a la fira Doñana Birdfair, organitzada a La Puebla del Río, on es van reunir molts dels protagonistes d’aquest fenomen en auge.
“Nosaltres oferim experiències úniques en la naturalesa, com ara fotografiar l’àguila imperial”, explica Agustín Pérez, un jove emprenedor gerent de l’empresa Alpasin (Adamuz, Còrdova) que gestiona 14 cabanes camuflades per observar des de menys de deu metres aus salvatges en plena Sierra Morena cordovesa. Aufranys, voltors negres, ducs o els multicolors abellerols es poden contemplar gràcies a amagatalls camuflats al terreny (situats en punts d’alimentació d’aus, zones de pas o enclavaments al costat del niu).
Manuel Morales, un jove de Jerez de la Frontera format com a ornitòleg a Doñana i que va estudiar Ciències Ambientals, ha creat l’empresa Birding Tarifa. Les seves activitats van dirigides als interessats a contemplar les aus marines des d’un vaixell i descobrir els atractius del pas de les grans aus que planen sobre l’estret de Gibraltar. “Els millors moments per veure-les són l’època de migració prenupcial a la primavera, quan vénen a criar procedents de l’Àfrica, i la de migració postnupcial, que és quan més aus passen a l’Àfrica: des de l’agost fins al novembre”, assenyala aquest expert.
La demanda de turisme de natura ha mogut la Societat Espanyola d’Ornitologia a crear una marca (Iberaves) que distingeix els hotels o cases rurals proveïts de serveis adequats i garantir la formació de les persones que treballen com a guies (organitzen cursos en línia gratuïts).
José Antonio Agenjo, l’amo de la casa rural Abuela María (Alcoba de los Montes, Ciudad Real), en ple parc nacional de Cabañeros, explica que es va acollir a aquest segell per demostrar que el seu establiment està preparat per a l’observació de les aus. “L’esmorzar és a primeríssima hora, servim pícnic i tenim assecadora perquè sabem que la gent que ve del camp d’observar aus ve amb la roba humida”, explica. Turistes de Madrid, Barcelona i de l’estranger solen ser els seus clients habituals, ansiosos de veure voltors negres, voltors comuns, l’àguila daurada i l’àguila imperial, l’esparver d’espatlles negres, la cigonya negra i el pioc salvatge, i de sentir el trinat fresc i musical de l’oriol. “Ah, a l’hivern és possible veure centenars de grues que vénen del nord”, recorda.
Luis Sitjes, un “apassionat” de les aus, organitza des d’Alcobendas (Madrid) itineraris a la carta per veure aus en funció dels interessos que mostren els clients. Ell mateix els recull a casa amb el seu cotxe i organitza el viatge amb tot detall. Entre els itineraris més freqüents hi ha les visites
al parc nacional de les Tablas de Daimiel, on hi ha 86 arpelles vulgars i és possible veure l’ànec capblanc de bec blau, el morell de plomall o el relaxant xarxet marbrenc, les tres espècies europees més amenaçades.
Asunción Ruiz, directora executiva de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife), afirma que el turisme ornitològic “és una oportunitat de complementar el desenvolupament agrari de manera compatible amb la conservació de la naturalesa”. Segons la seva opinió, aquesta modalitat de turisme “pot ajudar a frenar una de les principals mancances de la conservació, com és l’abandonament del món rural”, ja que aquest procés suposa per a les aus una amenaça fins i tot més gran que la intensificació agrícola, diu. Els operadors de turisme estranger han començat a valorar aquests atractius i van introduint estades curtes en enclavaments d’interès, com ara la llacuna de Fuente de Piedra (Màlaga), explica Alfredo Carrasco, de l’oficina de turisme de la Serranía de Ronda. “És l’evidència que el turisme de sol i platja és una fórmula que ja ha arribat al límit”, diu Asunción Ruiz.
Francesc Kichner, propietari de la botiga especialitzada Oryx, de Barcelona, convertida en referència del sector (llibreria, òptica i complements), destaca que l’increment de les vendes de material de fotografia i productes per tenir cura de les aus (com les caixes-niu) són una prova d’aquest auge.
“Hem crescut en vendes de prismàtics i cada vegada es venen més productes molt especialitzats, com les càmeres de parany fotogràfic, que permeten
IMATGE DE MARCA La SEO concedeix els primers segells als establiments especialitzats
NOVA ACTIVITAT Els operadors de turisme estranger incorporen estades en llacunes d’interès
gravar imatges de vídeo de forma autòctona amb piles que s’activen quan passa l’animal, que és detectat per infrarojos”, explica.
Al capvespre, a la llacuna de la Dehesa de Abajo, sota una làmina d’aigua il·luminada per una suau incandescència, es forma una bulliciosa i harmònica dansa en què participen camallargs, becplaners africans i les aus aquàtiques més diverses. Molts paradisos aquàtics com aquest encara són lluny dels prismàtics del ciutadà, però mereixen la categoria de tresors desconeguts de la marca Espanya.