DADES som
El CCCB explora en una exposició el fenomen del ‘big data’ i els revolucionaris canvis que provocarà
Cada dia s’escriuen 400 milions de tuits, cada minut es creen 600 nous blogs i cada segon es registren 10.000 transaccions de pagaments amb targetes. El volum de dades s’ha disparat de forma desenfrenada –es calcula que el 90% de les dades acumulades al món s’han generat en els dos últims anys– i amb això, una nova indústria destinada a recollir-les, analitzar-les, fer-ne diners o, en el millor dels casos, enriquir les nostres vides. I com que les da-
EL ‘BIG DATA’ És la sistematització dels trilions de dades d’internet per fer prediccions del futur
ELS PERILLS L’ús mercantil de les empremtes digitals dels nostres desitjos i pors és inquietant
UN FENOMEN COLOSSAL Emmagatzemar l’allau actual de dades gasta el 2% del consum energètic global
des dades són, n’hi ha una més que dóna bona idea de la magnitud del fenomen: la infraestructura necessària per emmagatzemar un allau com aquest de paraules, imatges i actes requereix ja el 2% del consum energètic global, l’equivalent al d’un país de cinc milions d’habitants, no tan lluny de la població de Catalunya... Són els big data, una autèntica revolució que anuncia importants canvis socials i a la qual el CCCB dedica una lluminosa exposició – Big Bang Data– que no vol ser una celebració però tampoc no pretén obrir la caixa dels trons. S’atura en el moment i observa.
Big Bang Data té com a comissaris José Luis de Vicente i Olga Subirós, aquesta última responsable del disseny d’un recorregut que a estones fascina i, la major part del temps, inquieta. Arrenca amb el moviment de les onades del Pacífic davant Hawaii que reprodueix en temps real la poètica escultura cinètica de l’artista nord-americà David Bowen, i continua amb una fotografia del seu compatriota Chris Jordan, el qual construeix un contundent al·legat contra el sistema penitenciari als Estats Units mitjançant un mosaic on apila 2,3 milions d’uniformes de presos, l’equivalent a la població reclusa el 2005.
La representació de les xifres amb imatges és un procediment que, com veurem més endavant, semblen tenir clar els creadors d’avui. És el cas, per exemple, de Jaime Serra, redactor en cap d’Infografia de La Vanguardia, que al CCCB exposa, entre altres, Vida
sexual d’una parella estable, on representa mitjançant variacions de colors la vida sexual que va mantenir amb la seva esposa al llarg d’un any. Però aquesta tècnica ja era utilitzada a mitjans del segle XIX. Charles Joseph Minard va reflectir mitjançant un gràfic el desastre de la campanya russa per part dels homes de Napoleó –van sortir de París 422.000 homes i en van tornar vius 10.000– posant en relació el moment en què es produïen les baixes amb variables com la climatologia o les condicions geogràfiques. Un expert del big data
avant la lettre. Potser el que ha canviat ara és la presa de consciència que les dades són un recurs molt valuós.
“Estem immersos en un tsunami de dades i nosaltres mateixos som dades que s’emmagatzemen permanentment i es converteixen en mercaderia”, reflexiona De Vicente, que ha dissenyat amb Subirós l’“arquitectura intel·lectual” de la mostra sobre uns pilars temàtics que es desenvolupen mitjançant una sèrie de
displays o creacions artístiques. El big data és una eina per sistematitzar les dades procedents de qualsevol suport i fer prediccions de futur, la qual cosa pot derivar en què un candidat com Barack Obama guanyi la presidència dels Estats Units o que es detectin epidèmies de grip mitjançant l’anàlisi de les recerques a Google. Més inquietant és l’ús mercantil de les empremtes digitals dels nostres desitjos, pors o esperances que deixa la nostra activitat a internet o la manera com ens comportem, per exemple, en un centre comercial farcit de sensors. L’exposició es converteix en un experiment en si mateixa, ja que mitjançant un dispositiu ocult analitzarà dades com l’interès que suscita cada peça en els visitants a partir del temps que es mantenen davant seu.
En un món en què a través de les dades d’itinerància del telèfon mòbil ( roaming) podem conèixer, per exemple, els llocs que freqüenten els turistes russos a Barcelona o els focus d’interès dels creueristes, hi ha artistes també, com Paolo Cirio i Alessandro Ludovico, que denuncien la fragilitat de la nostra intimitat: a Face to Facebook, un treball realitzat el 2011, van robar informació d’un milió de perfils personals de Facebook i amb les dades van crear una pàgina de contactes falsa. N’hi ha també (Near Future Laboratory) que s’atreveixen a vaticinar el que serà el futbol el 2018 –fins i tot han editat un diari esportiu– i, com que una imat-
ge val més que mil paraules, l’artista Erik Kessels inunda literalment una habitació amb un mar de fotografies impreses que corresponen a les imatges pujades a Flickr un sol dia.
Big Bang Data, molt més que una exposició –el tema s’ho val–, estarà a la cartellera fins al 26 d’octubre i després viatjarà a la Fundació Telefónica de Madrid, el seu soci coproductor. Fins aleshores, entorn de la mostra hi haurà unes 80 activitats.