La veritat de les dades

És l’humà un ésser extremadament creatiu; de fet, podem fer una cosa que no ho sigui? Ho són els conceptes i processos que ens permeten obtenir, processar, emmagatzemar i visualitzar dades sobre el nostre comportament, per finalment analitzar i treure conclusions que suposin un valor per a la nostra societat en camps com l’urbanisme, l’economia o el periodisme, per citar alguns àmbits on el big data és avui una realitat.

Per la seva naturalesa, les dades pertanyen més a l’àmbit de la ciència que al de les arts i si hi ha una cosa que no poden ser és veritat –encara més els obtinguts amb la moderna tecnologia, que pres- cindeix, com a un valor, de l’individu–, per ser-ho necessitarien un component essencial del qual no disposen: la subjectivitat.

A més, les conclusions que es poden extreure de l’ús de dades són generalitats, mitjanes, percentatges, estadístiques i l’ésser humà és concret i subjectiu, tot el que fa ho és. Potser per això, sovint no ens hi sentim identificats.

La quantificació de petites quantitats de dades aplicades a una persona concreta, en una situació concreta i en un moment concret ens dóna un resultat absolutament subjectiu, solament aplicable a aquest individu únic i, tot i això i paradoxalment, més proper.

És només aquí, en la més radical subjectivitat, on ens podem veure reflectits: en les dades de l’altre.