La col·lecció Gurlitt anirà a un museu de Suïssa
L’ancià col·leccionista es venja d’Alemanya al seu testament
Ofès per considerar-se víctima d’un atropellament de l’Estat alemany, que li va requisar sense gairebé base legal allò que més s’estimava en aquest món, la seva extraordinària col·lecció d’art, l’ancià Cornelius Gurlitt, mort dimarts als 81 anys, s’ha venjat en el seu testament.
Sense família ni amics pròxims coneguts, Gurlitt ha llegat la seva col·lecció a un museu suís: res per a Alemanya i encara menys per a Baviera, a la capital de la qual vivia.
La col·lecció Gurlitt passarà al Kunstmuseum de Berna, sens dubte una casa amb molta solera. Es tracta del més antic museu d’art de Suïssa, amb un fons de 50.000 obres, inclosos quadres de Van Gogh, Matisse i Franz Marc. El llegat contingut al testament de Gurlitt, amb 1.280 obres, entre les quals quadres i aquarel·les d’impressionistes francesos, expressionistes alemanys, Picasso, Kokoshka i d’altres, incrementarà sens dubte l’interès del museu.
Així ho anunciaven ahir el consorci de radiotelevisió alemany NRD i el principal diari de Munic. Com s’executarà l’última voluntat del mort és una cosa que competeix al dret testamentari, explica Stephan Holzinger, qui va ser el portaveu de l’ancià mort.
Fill de Hildebrandt Gurlitt, el veritable col·leccionista que va engrossir el seu patrimoni artístic a l’ombra dels nazis i la seva persecució de jueus, comprant obres d’art en circumstàncies marcades per la necessitat o desgràcia dels seus perseguits propietaris, es va calcular que unes 500 obres de la col·lecció podien estar marcades per aquella infàmia. Tot i això, s’ha demostrat molt poc i tot està més que sobresegut, per la qual cosa quan, fa dos anys, les autoritats alemanyes van descobrir primer i van confiscar després l’extraordinària col·lecció de Cornelius Gurlitt al seu habitatge de Munic, aquest es va sentir atropellat. Forçat per les circumstàncies va aconseguir la devolució de tot a canvi que durant un any un equip d’experts investigués la seva col·lecció amb el compromís que si es trobava alguna cosa reclamada, es tornaria. No va ser un pols agradable, així que res per a Alemanya i tot per a Suïssa, terra de llibertat, es va dir.