La llibreta d’en Gironès

Aquests dies del pont del Primer de Maig he estat fent volts pels escenaris de la boxa dels anys trenta. Em meravella que el campió d’Europa, Josep Gironès, i el seu mànager i creador del Punching Ball Club de Gràcia, Àngel Artero, fessin una vida tan modesta, i que tot passés en tants pocs llocs. Gironès va néixer al carrer Llibertat. Va començar jugant de porter en un equip de futbol del carrer Astúries. El primer gimnàs de l’Artero va ser al carrer Milà i Fontanals cantonada Torres. I quan es va canviar va agafar un local cent metres més enllà, a la cantonada de Quevedo amb Banyoles. A la cantonada de Ramon y Cajal amb Monmany, Gironès va comprar un pis. El periodista Carles Sentís, que el 1935 el va anar a trobar per entrevistar-lo, explica que era una casa de tres portes per replà. Ho comprovo a l’intèrfon. Principal i primer tenen dues portes –principal primera, principal segona–, al segon n’hi ha tres. En un d’aquests pisets hi va viure el campió d’Europa.

En la seva biografia de Gironès, Juli Lorente explica que la gent feia broma perquè després de cada combat anava a la Caixa d’Estalvis a ingressar la bossa. I vet aquí que aquest document –la llibreta d’estalvis 679260 de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona– s’ha conservat i que gràcies a Joan López Lloret i Pius Vernis, que me’n van parlar, i del nét de Gironès, Antoni Sastre, l’he pogut tenir uns dies a casa. És un document extraordinari de la història de l’esport a Catalunya. Gironès la va obrir el 1925 quan va començar la seva carrera professional. En els dies posteriors al combat contra Young Blaise, el març de 1925, va fer la primera imposició. Abans de dedicar-se a la boxa, Gironès treballava en un taller de pots d’alumini i no crec que li quedessin diners de la setmanada per obrir una llibreta. els ingressos corresponen bastant exactament amb les vetllades: cinc-centes pessetes el combat contra Urbain Laporte a l’Iris Park. Cinc-centes més el combat contra Pierre Denain a la plaça de toros Goya de Madrid. El 10 d’octubre del 1925, dues mil cinc-centes pessetes pel combat contra Antonio Ruiz a Les Arenes, que és una de les fites de la boxa a Catalunya. El caixet puja notablement quan Gironès guanya el campionat d’Europa i té una punta el novembre del 1932, amb el combat contra Otello Abbruciati: dues mil set-centes pessetes, que en aquella època eren diners. L’abril del 1934 compra el pis del carrer Ramon y Cajal. Després venen els combats contra Xavier Torres, i el doble enfrontament amb Freddie Miller, dels quals no queda cap constància en la llibreta d’estalvi, que va restar oberta fins al gener del 1970, quan Gironès feia trenta anys que vivia exiliat a Mèxic.

He tingut a les mans el certificat de naixement de l’esport professional a Catalunya, paral·lel a l’eclosió de la cultura de masses, de la mà d’un home modest i bo, Josep Gironès, el crac de Gràcia.

El març del 1925, Josep Gironès, que ja era un boxejador professional, va obrir llibreta a La Caixa