El transformador més antic s’atura
La instal·lació ha funcionat mig segle a Barcelona
Fa setmanes que els conservadors del fons històric d’Endesa es freguen les mans emocionats… Una autèntica Thomson Houston & Carels de 150 kVA! I en perfecte estat de conservació! Tot un tresor per als amants de l’arqueologia industrial, per als estudiosos del nostre passat més recent, per als qui entenen que la tèrmica de les tres xemeneies, els murs d’obra vista del vell Poblenou, el pont del Petroli de Badalona, són monuments, realment, testimonis de l’esdevenir dels nostres avis, besavis... Aquest aparell, més aviat lleig i sonso, parla dels temps en què l’electricitat va arribar per fi a casa de la gent, de quan la vida social de les persones va deixar de regir-se per la tirania dels rajos del sol.
Operaris de la companyia Endesa van retirar ahir el transformador de l’elèctrica més antic i encara en funcionament a Barcelona. Estava desendollat des de primers d’abril. Es tracta d’una jubilació forçosa. No és que dei- xés de funcionar bé, és que ja no fa falta. El transformador donava servei al cementiri de Montjuïc, amagat en una caseta. I després que la companyia reordenés el servei de la zona va deixar de ser necessari.
Els tècnics van quedar molt sorpresos quan van trobar l’aparell. Com si haguessin trobat un Spectrum o un Commodore 64 al centre de comandament
L’aparell, que feia almenys cinquanta anys que funcionava, està en perfecte estat
d’una estació espacial. I els conservadors es freguen les mans perquè trobar un d’aquests aparells tal com va sortir de fàbrica avui dia és molt i molt difícil. Les entranyes són de coure i, a mesura que deixaven de funcionar, acabaven sense remei en el desballestament i el ferroveller.
L’aparell ara rescatat per a la història era al cementiri des dels anys seixanta, encara que tot apunta que, de fet, va ser adquirit molt abans. De fet, la seva fitxa indica que va ser fabricat l’any 1900. “Es tracta de maquinària belga –diu el conservador del fons històric d’Endesa Sergi Treviño–, i el més probable és que fos comprada als anys trenta, abans de la Guerra Civil. Després de la contesa, durant molt de temps, les importacions eren molt estranyes a causa de les tendències autàrquiques dels primers anys del règim de Franco i, sobretot, a la falta de divises. No es podia comprar res a l’estranger. El que passa és que als arxius de la companyia elèctrica no hem pogut trobar on va funcionar anteriorment”.
Sergi Treviño afegeix que aquesta màquina simbolitza els temps en què l’electricitat va començar a formar part de la vida quotidiana de la gent, a entrar a casa seva després d’entrar a les fàbriques. Almenys a Barcelona. “A molts pobles van trigar més... I la gent va començar a tenir llum, ventiladors i estufes. Això va comportar un canvi impressionant. Després, als anys cinquanta, van arribar les neveres i les rentadores”.