“Pràcticament la Lliga està perduda”
El Reial Madrid es va jugar la Lliga sense Bale i sense Cristiano Ronaldo, lesionat al minut 8, i pràcticament la va perdre. Havia de guanyar a Valladolid i es va deixar empatar quan faltaven quatre minuts. El Barcelona, encara que sembli increïble, torna a dependre de si mateix per revalidar el títol. Ho farà guanyant els seus dos partits. El Madrid gairebé se’n va de la Lliga de la manera més cruel, després de fracassar en un exercici de supervivència al Nuevo Zorrilla, on no en va tenir prou amb un gol de Ramos, i a més a més va tenir la mala sort de perdre Cristiano tot just començar el partit per una sobrecàrrega. “Vaig sentir fatiga a la cama”, va dir als metges. Aquesta és la realitat ara del Madrid, castigat per les lesions després d’una temporada en què amb prou feines ha dosificat els seus cracs.
LESIÓ INOPORTUNA El Madrid es va quedar sense Cristiano als vuit minuts i amb prou feines va crear ocasions de gol
El dia del retorn al campionat d’Iker Casillas, que no jugava a la Lliga des del gener de l’any passat, el protagonisme va ser una altra vegada de Sergio Ramos, que va marcar el seu cinquè gol en una setmana i mitja. El central de Camas, que va ser pare dimarts, no ho hauria pogut celebrar millor.
Va ser el jugador més destacat de la defensa, i quan es va afegir a l’atac va resultar un malson per a la defensa blanc-i-violeta. Va marcar als 34 minuts de la primera part en un servei de falta que es va colar per l’escaire, una falta que només va poder tirar per l’absència de Cristiano Ronaldo.
El Madrid no va jugar bé. Imprecís pels nervis que li va produir la lesió primerenca de Cristiano, va trigar molt a entrar en el partit. El Valladolid va ser el que va anunciar el seu entrenador, un equip ferm enrere que va provar d’aprofitar els espais que deixava el Madrid a la seva esquena. En aquest apartat va estar bé Rukavina, que va fer molt mal al Madrid. Javi Guerra ja va poder avançar als locals en un cop de cap que va estar a punt de marxar a fora, la millor ocasió de l’equip de Pucela en el primer temps.
El Madrid va embastar el joc amb quatre centrecampistes, Alonso, Modric, Isco i Di María. A dalt va tenir de referència Benzema en punta i Morata per la banda. Cap dels dos no va transmetre sensació de perill. El problema del Madrid és que el seu davanter centre no pot marcar un gol cada dos mesos, la mitjana actual de Benzema.
El primer temps va ser molt travat. Sense gairebé cap ocasió, tret de la inicial de Javi Guerra, i un parell de faltes prop de l’àrea que va xutar el Madrid. Va marcar Ra- mos a la segona, i el gol va deixar tocat el Valladolid, que va necessitar arribar al quart d’hora del segon temps per espavilar una mica.
Fos perquè el Valladolid es va veure a Segona, fos perquè el Madrid no acabava de matar el partit, fos perquè el Nuevo Zorrilla va co-
SERGIO RAMOS
Sergio Ramos, autor de tres gols en les tres últimes jornades de Lliga, no s’ho podia creure. “Hem deixat passar una oportunitat única”, lamentava el defensa. “Faltaven deu minuts i hem pecat de relaxació. Ens conformàvem amb un 0-1 i jugant contra un equip que s’hi juga la permanència això és perillós. Hem badat una vegada i ho han aprofitat. És una pena. La diferència ja és gairebé impossible i la Lliga està pràcticament perduda”, va resumir. mençar a animar com un estadi anglès, l’equip de JIM va fer el cor fort i va començar a arribar a l’àrea visitant i a inquietar Casillas, que fins aleshores havia viscut molt tranquil.
El matx va quedar trencat en els últims vint minuts, en un estira-i-arronsa que no va agradar gens a Ancelotti, que va fer entrar Illarramendi per Isco per controlar millor el centre del camp. El segon canvi encara va ser més conservador, Marcelo per Benzema, per jugar amb el brasiler com a volant. Ho va pagar molt car, el Reial Madrid, que en ple assetjament local, quan faltaven quatre minuts, va veure com una centrada d’Álvaro Rubio la rematava de cap Osorio per empatar el partit.
Ja quedava molt poquet i en el temps afegit el Madrid ho va intentar per tots els mitjans, però amb una gran confusió d’idees. Les millors ocasions en aquesta fase final van ser del Valladolid a la contra. L’equip blanc no va passar de l’empat i va ficar el Barça de ple en la lluita per la Lliga.
www.lavanguardia.com/deportes