“Trobem a faltar un pilot a dalt de tot”
Vicenç Aguilera, president del Circuit de Barcelona-Catalunya
Vicenç Aguilera (Barcelona, 15/VII/1948) afronta aquest cap de setmana el seu quart Gran Premi d’Espanya d’F-1 com a màxim responsable del Circuit de Barcelona-Catalunya. Esvaïda l’amenaça de la renúncia a l’F-1 i de l’alternança amb València, ara Barcelona mira al futur amb ambició. Vol ampliar el contracte 10 o 15 anys per fer un circuit potent. Ho explica a La Van
guardia aquest home de motor, enginyer industrial i president del Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya.
Els darrers tres anys s’ha frenat la caiguda de públic al GP d’F-1. El pitjor ja ha passat? No se sap mai. En principi el punt més baix sí que ha passat. Vam tenir una baixada molt forta des del 2008, vam arribar al punt més baix el 2011 (78.000 espectadors), però ens hem recuperat una mica els dos últims anys (fins a 94.000). Hem fet un canvi, però el més important no és el valor absolut de la quantitat d’entrades venudes, sinó on les hem venut.
És un Gran Premi d’Espanya cada cop menys dependent del públic espanyol? Hem aconseguit un públic estranger força potent que ens permet almenys tenir una subsistència, havent-hi un mercat tan dèbil com l’espanyol. El públic estranger representa el 56% de la compra d’entrades. Venim d’un 30% el 2011. És la principal clau de la recuperació, perquè el mercat interior continua sent dèbil. Ara és un GP menys alonsode
pendent? Ja no l’afecten tant, els resultats del pilot asturià? Tenir més estrangers ens fa menys dependents, però trobem a faltar aquella passió tan forta de quan Alonso era a dalt de tot, guanyava i era un potencial campió. Si tinguéssim aquesta situació, amb la marea blava (o vermella), ens afavoriria. Trobem a faltar tenir almenys un pilot, Alonso o un altre, als primers llocs de les curses i del Mundial.
Penseu que pot tornar aquell fenomen de l’alonsomania que portava 140.000 espectadors? A Espanya hi ha hagut fenòmens de culte a l’esportista que arrossega molta gent. Si hi hagués una situació econòmica més favorable i un pilot que pogués agafar el relleu d’Alonso, d’aquí uns anys, podria tornar a passar. No tornarem als 140.000, però ajudaria a arribar al 115.000.
El programa d’ajudes Joves Pilots pretenia tenir un pilot de casa a l’F-1, però no ha reeixit. El programa ha hagut de limitar moltíssim la inversió perquè no estem en condicions de fer una gran despesa. Però continuem tenint el programa i tenim un jove pilot prometedor, l’Àlex Palou. La gran esperança nostra era el Jaume Alguersuari, que ha tingut mala sort; crec que hauria pogut fer molt bona feina.
En arribar el president Mas –febrer 2011– es va plantejar la continuïtat de l’F-1. Ho ha descartat del tot o s’hi repensa? En aquests moments, el que ens plantegem és com afrontar el futur del GP. Tenim contracte fins al 2016 i ens plantegem un futur a llarg termini; a curt minvaria la capacitat de programació i d’inversió. Farem bé si planifiquem el futur a 10 o 15 anys amb dues competicions fortes com l’F-1 i MotoGP. Caldrà intentar negociar terminis llargs que poden ajudar a reduir els costos.
Fa més de tres anys que negocien amb Bernie Ecclestone la renovació i millora del contracte. Què n’han tret? Hem aconseguit alguns beneficis. El diàleg ha estat molt planer i directe. Ens n’hem sortit força bé, tot i alguna situació crítica.
Han pogut reduir el cànon? Hem aconseguit que el cost final del Circuit sigui inferior, que és el que compta. No en puc donar percentatges perquè els contractes són confidencials. Però hem assolit millores importants.
Han tractat un possible canvi de nom del GP d’F-1? No. Nosaltres tenim el GP d’Espanya i de moment no el canviem. No té gaire sentit parlar-ne.
El director del Circuit, Salvador Servià, deia a aquest diari que li agradaria “GP de Barcelona”, pel potencial de la marca Barcelona. Hi està d’acord? Potenciem molt la marca Barcelona. Tota la publicitat a l’estranger és Barcelona & F1. Que es digui GP d’Espanya és per les federacions (Internacional, Espanyola) i per una sèrie de compromisos, i hem de ser seqüencials. No podem posar el carro davant dels bous. Quan toqui, ja ho farem.
Fins l’any passat van negociar l’alternança de l’F-1 amb València. Per què no va prosperar? Ho vam considerar uns mesos, però sempre vam dir que teníem contracte fins al 2016. La nostra condició sine qua non per fer una alternança era que el nostre contracte fos substancialment millor, quant a costos, que si fèiem l’F-1 sols. Ens havia de portar algun benefici. Si no et compensa què fas? No fer-la. Ecclestone no volia reduir-nos els costos i va decidir que no tenia sentit.
Com ha repercutit a Barcelona cinc anys de convivència amb València al calendari? Se suposa que ens ha afectat, però no hem sabut quantificar-ho. No sabem si hem perdut 1.000 o 8.000, perquè quan València no ha fet GP no hem guanyat tant públic. Es nota més que el mercat està molt estancat a Espanya.
Per als que encara són reticents a l’F-1, què aporta al país? Projecció internacional, ens situa al mapa mundial, o si més no ens reforça la posició, ja que Catalunya té 15 milions de turistes. Reforça la nostra imatge de país vinculat a l’esport i al motor. I, econòmicament, l’impacte anual del
ESTRANGERS I ALONSISTES “Amb més gent de fora hi ha menys dependents d’Alonso, però ens falta aquella passió tan forta”
Circuit és d’uns 200 milions. I el mediàtic, la presència a la televisió, està calculat en 150 milions.
Quina singularitat té el GP? El GP d’Espanya que es fa al Circuit de Barcelona és la millor oferta d’F-1 que hi ha a Europa: trobeu un circuit a 30 minuts del centre d’una gran ciutat, amb 35 hotels de cinc estrelles, amb el segon millor restaurant del món a 40 minuts, més d’una trentena d’estrelles Michelin, platges, dos aeroports, museus, zones comercials... L’oferta ludicocultural i esportiva que ofereix Barcelona no la trobes a Europa.
Què li agradaria tenir? Quant a instal·lacions es poden fer moltes coses i millores –en faria una llista llarga– i el Circuit es pot integrar millor al territori.