Guillaume Pepy
L’error obligarà a reduir l’amplada de 1.300 andanes, el 15% del total
MÀXIM RESPONSABLE DE L’SNCF
Els francesos es van assabentar per Le Canard En
chainé que la companyia ferroviària estatal va encarregar 2.000 nous trens 20 cm més amples que els actuals, per la qual cosa no poden passar per gaires estacions. PÀG. 8
Allò de construir un pavelló esportiu per a les competicions olímpiques de voleibol que després resulta inútil perquè té el sostre massa baix –va ser el 1992, a Barcelona– no és una cosa que passi únicament al sud del Pirineu. Al nord es produeixen fiascos de dimensions semblants. Els francesos van descobrir ahir, estupefactes, que la companyia ferroviària estatal SNCF havia encarregat prop de 2.000 trens nous per a la xarxa regional, les dimensions dels quals –són 20 centímetres més amples que els actuals, entre altres coses per facilitar l’accés de les persones en cadira de rodes– fa que no puguin passar per gaires estacions.
L’error obligarà a llimar un total de 1.300 andanes –el 15% del total– i gastar 50 milions d’euros. Els responsables de la patinada ho saben des de fa temps. De fet, les obres d’adaptació van començar l’any passat i en 300 casos ja estan acabades. Però s’ho havien callat. Fins que ahir el setmanari Le Canard Enchaîné ho va acabar destapant.
Els trens nous es van encarregar, d’acord amb les administracions regionals, el 2009 per afrontar el notable augment del nombre d’usuaris dels trens regionals TER. L’SNCF va signar amb aquesta finalitat un contractemarc per 3.000 milions d’euros per a l’adquisició de prop de 2.000 combois nous, dels quals fins ara s’ha formalitzat l’encàrrec de 341 trens: 182 del grup francès Alstom i 159 del canadenc Bombardier. En els dos casos, els nous trens són 20 centímetres més amples que els actuals. Massa per a les estacions més velles.
Els combois nous són 20 centímetres més amples que els que hi ha en servei actualment
Els màxims responsables de l’SNCF, Guillaume Pépy, i de l’empresa pública Xarxa Ferroviària de França (RFF), Jacques Rapoport, van atribuir aquesta “disfunció” al fet justament que la responsabilitat sobre el manteniment de la xarxa i l’explotació del servei de transport estigui separada en dues empreses, sense per això donar una explicació clara sobre l’origen de l’error. I van provar de treure-li importància, subratllant que la compra de trens nous sempre implica una adaptació de la infraestructura.
No va opinar el mateix el secretari d’Estat de Transports, François Cuvillier, qui va qualificar el que ha passat de “rocambolesc” i de “còmicament dramàtic”, i va ordenar als presidents de les dues empreses públiques que presentin un informe sobre les causes d’aquest desastre. La ministra d’Ecologia, Segolène Royal, va considerar “colpidor” l’error i la ponent general del Pressupost a l’Assemblea Nacional, la socialista Valérie Rabault, va demanar fins i tot la dimissió del president de l’SNCF. “Som la riota de la premsa internacional”, es va lamentar.
El líder de l’oposició conservadora, el president de la UMP, Jean-François Copé, va lamentar també un fet que va jutjar “kafkià”. Però no va carregar les tintes. Al capdavall, el contracte data de l’època de Nicolas Sarkozy al poder.