Rússia i la Xina signen un pacte a 30 anys per subministrar gas
Gazprom bombarà energia des de Sibèria al gegant asiàtic
Alguna cosa més que un acord històric. La Xina i Rússia van firmar ahir un macrocontracte de subministrament de gas natural després de deu anys de negociacions, que permetrà al gegant asiàtic beneficiar-se de les exportacions d’aquest recurs durant 30 anys. Moscou necessitava tancar aquest compromís per reduir la dependència d’Europa i esquivar la pressió de la crisi ucraïnesa. Pequín s’ho ha fet anar bé per treure’n profit en la negociació final.
La Xina i Rússia van segellar ahir l’acord de cooperació energètica més important i esperat. Els màxims representants dels seus dos vaixells insígnia industrials, el consorci gasista rus Gazprom i la Corporació Nacional de Petroli de la Xina (CNPC), van firmar un contracte que assegura l’exportació de gas natural rus al gegant asiàtic durant tren-
CONTRACTE MILIONARI Després de deu anys negociant, Rússia enviarà gas a la Xina per 292.000 milions LA PRESSIÓ D’UCRAÏNA Moscou necessitava l’acord per reduir la dependència d’Europa
ta anys a partir del 2018, per un import de 400.000 milions de dòlars (292.000 milions d’euros).
En virtut d’aquest compromís, la companyia Gazprom subministrarà progressivament gas dels seus jaciments de Sibèria a la segona economia mundial, a través del gasoducte oriental batejat amb el nom de La força de Sibèria, fins arribar a la xifra de 38.000 milions de metres cúbics anuals.
La firma d’aquest acord, que es va començar a negociar ara fa deu anys, s’havia convertit en el tema fonamental de la visita del president rus, Vladímir Putin, a Xangai, on ahir va assistir a una cimera sobre la seguretat asiàtica. L’èxit o fracàs d’aquestes negociacions estava considerat un baròmetre de l’estat de les relacions entre la Xina i Rússia.
El mandatari rus, tot i això, es va desplaçar a la capital financera xinesa en una posició de desavantatge. Va arribar amb la pressió de demostrar als seus i als paï- sos europeus que es replantegen la dependència del gas rus a causa de la crisi ucraïnesa, que tenia socis alternatius.
En aquest sentit, la Xina no ha defraudat l’inquilí del Kremlin. La seva visita ha estat plena de gestos simbòlics, destinats a mostrar la creixent solidesa de la col·laboració entre aquestes dues potències. Una relació que totes dues parts han definit com la millor de la seva història. El president xinès, Xi Jinping, i Vladímir Putin han firmat un total de 49 acords de cooperació en di- versos camps, han presidit unes maniobres navals conjuntes i, finalment, ahir van assistir a la cerimònia de la firma del contracte de subministrament de gas natural rus a la Xina.
No obstant això, Pequín no ha desaprofitat la fragilitat de Mos-
GUANYEN ELS XINESOS Pequín se surt amb la seva i força una significativa rebaixa del preu
cou, a la recta final de la negociació d’aquest acord. Des del primer moment, el preu del gas es va convertir en el principal escull per tancar el pacte. Segons els experts, Gazprom pretenia obtenir una tarifa de 400 dòlars per mil metres cúbics de gas, que és la xifra de referència dels seus contractes amb la Unió Europea. La Xina, en canvi, no estava disposada a oferirne més de 350 o 360 dòlars, d’acord amb les seves importacions procedents dels països d’Àsia central. Els xinesos finalment s’han sortit amb la seva i han obtingut un preu de 350 dòlars (255 euros), segons els mitjans de comunicació russos, que citen el president de Gazprom, Alexei Miller.
Un resultat que els analistes del sector preveien, a causa de la crisi ucraïnesa i l’amenaça de sancions econòmiques per part dels Estats Units i la Unió Europea. “La crisi actual a Ucraïna ha exacerbat la tensió entre Gazprom i els seus socis i clients europeus i ha posat el gegant gasis-
ta rus sota pressió a l’hora d’establir un preu”, ha assenyalat Iúlia Nanaï, experta del sector energètic de la societat IHS, segons indica l’agència Ria Novosti.
Malgrat tot, els dos països veuen culminades les seves aspiracions amb la firma d’aquest contracte, que va anar precedit de la rúbrica d’un memoràndum el 2013 que establia en 30 anys la durada de l’acord i en 38.000 milions de metres cúbics el subministrament anual.
Moscou, que té les reserves gasistes més grans del planeta, en surt enfortida perquè ha aconseguit l’objectiu de diversificar les exportacions. I Pequín, que és el consumidor energètic mundial més gran, veu garantides les seves fonts de subministrament d’aquest hidrocarbur. Dels 53.000 milions de metres cúbics de gas natural que el gegant asiàtic va importar l’any passat, el 46,5% procedien del Turkmenistan.