L’art d’equilibrar el cartell

És remarcable que en els temps que corren un ajuntament opti per mantenir una aposta de serietat com la de la Porta Ferrada després d’haver tastat de prop l’angoixa i la impotència econòmiques. Tenint en compte la generosa oferta musical que es desenvolupa a l’estiu de la Costa Brava, hauria estat fàcil que Sant Feliu de Guíxols caigués en la temptació d’abandonar l’aventura festivalera. I tot i això, es va optar per una solució sòli- da, tant en termes de gestió –amb la promotora The Project– com en termes de direcció artística, en la qual es manté Albert Mallol.

Tot i tenir només vint-icinc dies per aixecar el cartell, el nou equip ha aconseguit aquest any mantenir aquesta marca de la casa que consisteix a portar algun nom de referència del pop i el rock clàssics. Perquè, en aquest sentit, Belle & Sebastian beuen directament de grans de l’escena com Lou Reed o Patti Smith, per esmentar dues figures que han passat per la Porta Ferrada. I els Blues Brothers són un mite humoristico- musical de l’Amèrica dels anys setanta. Tot això sense abandonar l’elegància de la clàssica –amb Natalia Gutman i el duo de pianista Dezsö Ranki & Edit Klukon– i de la dansa –amb Víctor Ullate–.

L’imperatiu de l’eclecticisme converteix el festival de la Porta Ferrada en una oferta equilibrada. La ciutat vol adreçar-se a tots els públics. I retenir-los unes hores, que no l’abandonin en acabar el concert. Aquesta no és una ciutat costanera més, ofereix altres atractius culturals i artístics... una col·lecció Thyssen Bornemisza, l’arquitectura del monestir...