Guapo, simpàtic i asturià
Quan es va despertar a casa seva, a Gavà, Luis Enrique va veure el dia núvol, però els seus ulls van observar un sol ben brillant i va fer un somriure enorme. Era el seu gran dia, potser el més important de la seva carrera com a entrenador. Seria presentat com a tècnic del Barça, una cosa tan especial i tan única com meravellosa. No obstant això, ell és conscient del repte, però els que el coneixem de la seva època de futbolista sabem que no s’arronsa da- vant de res i si hi ha res que li sobra és valentia. Luis Enrique és un altre que va de cara.
D’aquest paradís que d’entrada sembla que és el Barça, a Luis Enrique li agrada tot i no l’espanta res, encara que si un dia li arribessin a comparar amb el tècnic més guanyador del Barça (Pep Guardiola, el seu admirat amic) ho interpretaria com un senyal que ell també està guanyant títols. Però ni és Josep Guardiola ni és Diego Simeone.
El Barça, en realitat, el motiva, i ell ha arribat amb una maleta plena de positivisme i molta il·lusió. No vol mirar enrere en cap moment. Luis Enrique, Lucho per als amics, el primer que va fer va ser felicitar l’equip del Barça, que li va preparar un vídeo en què se’l veia fent gols i així podia ensenyar-l’hi a la seva filla petita (la Xana), que sempre li ha preguntat si quan jugava feia gols.
Casat amb una catalana, Elena Cullell, Luis Enrique és pare de tres fills (Pacho i Sira), sent els colors del Barça com si hagués nascut en la Masia, el lloc al qual més atenció prestarà perquè ell és un home a qui agrada treballar molt amb el planter. De broma es va definir com un entrenador guapo, alt, simpàtic i asturià. La veritat és que estava imponent i molt preparat. Va ser contun-
dent en totes les seves respostes. Va parlar de treballar en equip, es va definir també com a exigent, va dir que serà ben respectuós amb l’estil que ha captivat el món del futbol però que hi introduirà matisos, i que li agrada aquesta pressió que no ha sentit a cap dels altres tres equips que ha entrenat que és guanyar títols. Era la veu d’un home segur, que no enganya i al qual no li dol dir que si porta un psicòleg al seu equip és perquè el necessita ell. Encara que també es va mostrar disposat a deixar-l’hi a algun periodista. Tot un avís d’un home feliç.