Barcelona fa un gest cap als autors del boom
La biblioteca de Sant Martí durà el nom de Gabo i s’estudia col·locar plaques commemoratives
Barcelona ha fet el primer pas cap al reconeixement dels autors del boom literari llatinoamericà sorgit a la ciutat els anys seixanta i setanta. D’entrada, la biblioteca de Sant Martí durà el nom de Gabriel García Márquez.
La ciutat de Barcelona ha pres la primera decisió per honrar la figura de Gabriel García Márquez, Gabo, i amb això retre homenatge a tota una generació d’escriptors llatinoamericans que als anys seixanta i setanta del segle passat es va instal·lar i va triomfar a la capital catalana. El Consorci de Biblioteques de Barcelona ha aprovat donar el nom de l’autor de Cien
años de soledad a la biblioteca de Sant Martí de Provençals.
Es tracta d’una biblioteca inaugurada el 1968, que el 1983 es va traslladar a l’edifici on hi ha el centre cívic Sant Martí, al carrer Selva de Mar, 215. Era l’única del districte que encara no tenia un nom propi, i ara García Márquez acompanyarà les biblioteques que porten els noms dels escriptors Caterina Albert i Xavier Benguerel, dels historiadors Josep Benet i Manuel Arranz i del bibliotecari Ramon d’AlòsMoner. Altres personatges il·lustres com Joan Miró, Juan Marsé, Mercè Rodoreda, Jaume Fuster, Paco Candel, Andreu Nin o Francesca Bonnemaison donen nom a altres biblioteques públiques de la ciutat. Precisament aquest dijous s’inaugura la nova biblioteca de Sant Gervasi, que es dirà Joan Maragall.
Jaume Ciurana, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, va confirmar a aquest diari la notícia i va recordar que també s’han iniciat els tràmits per concedir a García Márquez la medalla d’or de la ciutat a títol pòstum. De
UNA RUTA DEL BOOM? “No és al nostre catàleg, però si es promociona tindrà èxit”, diu una guia AJUNTAMENT S’han iniciat els tràmits per concedir la medalla d’or a García Márquez
moment s’ha obert un expedient i quan estigui a punt passarà a la comissió i al plenari, amb la intenció que es pugui aprovar abans que acabi l’any 2014. La concessió de la medalla d’or de la ciutat a títol pòstum podria permetre que la comissió del nomenclàtor no hagués d’esperar cinc anys, com assenyala la normativa, per donar-li a Gabo el nom d’algun carrer o plaça. Tot i això, el mateix Ciurana reconeix que “hi ha una llista de gairebé 200 noms pendents, aprovats per la ponència del nomenclàtor, en espera de l’obertura de nous vials i pot passar molt de temps. I més quan es tracta d’adequar de forma proporcional la rellevància del personatge a la de l’espai públic”. En aquest cas es troba des de fa anys Salvador Dalí.
El que sí que és a l’agenda dels responsables municipals és la instal·lació d’algunes plaques als edificis de la ciutat on van viure Gabo i altres escriptors llatinoamericans com Mario Vargas Llosa, Julio Cortázar, José Donoso, Carlos Fuentes o Cabrera Infante. “És segur que s’instal·laran algunes d’aquestes plaques i que García Márquez tindrà la seva, però això depèn de la ponència de la memòria històrica –explica Jaume Ciurana, que presideix aquesta comissió–, en la qual hi ha experts externs com Daniel Giralt Miracle, Joan Fuster o Claudia Pujol”.
La col·locació d’aquestes plaques pot accelerar la intenció d’algunes empreses d’oferir una ruta del boom llatinoamericà. Actualment la majoria dels 7,5 milions de turistes que vénen a Barcelona, i pernocten almenys un dia a la ciutat, es passegen per la Rambla, el Barri Gòtic i la Barceloneta, i busquen sobretot els edificis modernistes i de Gaudí. Aquests són els grans referents de Barcelona, però cada vegada creixen més les demandes per espais singulars de la ciutat, per rutes literàries i arquitectòniques.
La mort de Gabriel García Márquez ha tornat a l’actualitat amb
Aquellos años del boom, que no només recorda aquella generació irrepetible d’autors llatinoamericans que es va instal·lar a Barcelona, sinó que és el títol de l’exhaustiu llibre del periodista de La
Vanguardia Xavi Ayén on recrea
EL RASTRE D’UNS AUTORS La ponència de la memòria històrica es planteja col·locar plaques en edificis NOU RECORREGUT LITERARI Les rutes literàries són d’autors locals, excepte les del ‘Quixot’ i Orwell
aquesta relació entre la ciutat i els escriptors (àmplia informació avui a Cultura/s). Al llibre s’inclouen tres recorreguts per tres barris on es van viure els fets més significatius d’aquesta generació.
Actualment a Barcelona es realitzen fins a una dotzena de rutes literàries, tant municipals com privades, centrades gairebé en exclusiva en autors catalans. Cristina Belenguer, guia habilitada de turisme, explica que “per al públic local les rutes literàries de més èxit han estat les dedicades a Mercè Rodoreda, Ildefonso Falcones i la seva obra La catedral del mar, i Carlos Ruiz Zafón i L’om
bra del vent. Els estrangers solen demanar Gaudí i l’arquitectura, però el públic nord-americà ens han demanat diverses vegades una ruta pels espais on es desenvolupa Homenatge a Catalunya de Georges Orwell”. Laura Beaumont, historiadora i col·laboradora de l’entitat Cultruta, assenyala que “la ruta del boom no és ara per ara al nostre catàleg però si es
promociona segur que tindrà èxit”. Aquesta empresa realitza unes deu rutes cada cap de setmana, algunes de caràcter històric, com la del 1714 o la del Barri Xino, i altres de més literàries, dedicades a Mercè Rodoreda, Manolo Vázquez Montalbán i González Ledesma. “De vegades ens demanen rutes molt concretes, fa poc vam rebre la demanda per seguir els espais on es desenvolupa
Crim de sang de Sebastià Alzamora”. Alexandre Lloreda, responsable de Literat Tours, reconeix que les rutes literàries són predominantment per al públic local i que la que té més èxit és la Barcelona maçònica”. Però ningú no dubta que de la mateixa manera que hi ha un públic per a la ruta de Jacint Verdaguer o la de Joan Maragall, totes dues impulsades des de l’Ajuntament, n’hi haurà també per seguir el rastre de Vargas Llosa, García Márquez o Cortázar, si es promocionen.