El Banc d’espanya vol pujades de L’IVA en la reforma fiscal
Linde defensa la mesura per emprendre les retallades pactades amb Brussel·les
El governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, va irrompre ahir en l’últim tram del debat sobre la reforma fiscal, que el Govern central aprovarà divendres, demanant pujades d’impostos al consum i més rebaixes en els que s’apliquen al capital i al treball. Linde creu que les mesures són necessàries per continuar reduint el dèficit fiscal, tal com es va pactar amb Brussel·les.
Els comptes públics encara han d’ajustar 55.000 milions d’euros en els propers tres anys. Ho sap el Govern central però ahir ho va recordar el governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, que va alertar sobre el considerable volum del deute públic, pròxim al 100% del PIB, i sobre la necessitat de prioritzar la consolidació fiscal, per a la qual el supervisor continua reclamant una pu-
EQUILIBRI INSUFICIENT El deute és tan gran que, sense creixement, no n’hi haurà prou REFORMA FISCAL El Banc d’Espanya s’alinea amb l’FMI i insisteix a apujar la fiscalitat indirecte
jada de l’IVA i d’altres impostos indirectes.
El governador va aprofitar ahir la seva compareixença al Congrés per advertir els qui creuen que el gruix de l’ajust fiscal ja està fet que “l’esforç de consolidació pendent encara és molt significatiu”. Linde va eludir quantificar ahir quina part d’aquest ajust procedirà de nous ingressos i quina de reducció de la despesa, però l’informe anual del Banc d’Espanya estima la retallada pendent en les administracions públiques en 25.000 milions d’euros.
A més, en l’actual situació de creixement molt moderat i baixa inflació, pot ser que equilibrar els comptes no sigui suficient. Perquè, tal com va explicar Linde, “si el tipus d’interès del deute és superior al tipus de creixement nominal, la proporció del deute públic sobre el PIB creix inercialment, fins i tot en situació d’equilibri d’ingressos i despeses”.
En el seu relat de clarobscurs de l’economia espanyola, el governador també va deixar alguns llums d’esperança, com la possibilitat que els ingressos fiscals creixin per sobre del previst, disminuint la retallada pendent. Malgrat la qual cosa, Linde creu que cal continuar retallant. Per guanyar eficàcia, el supervisor va apuntar que “el procés (d’ajust) guanyaria profunditat i coherència si estigués acompanyat d’una avaluació i revisió de la despesa pública”.
Luis María Linde confia que la retallada no s’aturarà en un any d’eleccions, però ho fa en gran manera en una reforma fiscal que, segons el seu parer, ha de prioritzar la dinamització del mercat de treball. Continuant el consens internacional que reclama una rebaixa de cotitzacions socials i impostos directes, el supervisor creu que més llocs de treball i consum signifiquen una recaptació més gran sempre que l’esmentada rebaixa es pugui compensar amb una pujada de l’IVA.
La màxima autoritat del Banc d’Espanya va acudir ahir al Congrés a realitzar un diagnòstic de l’economia espanyola i els seus reptes, però també una defensa de la institució. Després de les crítiques que el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, va llançar dilluns passat sobre la responsabilitat del banc central espanyol en la crisi, Linde no va dubtar a oferir la seva pròpia visió del que va passar.
Després d’admetre que “es va actuar de forma ineficient i inadequada” per prevenir l’abast de la crisi, el governador va afirmar que les mesures adoptades per incrementar les provisions dels bancs, fins i tot en contra del cri- teri internacional, “no van servir per evitar-la però almenys sí per minorar-ne els efectes”.
Linde es va escudar en el fet que això li va succeir al Banc d’Espanya però també als supervisors de la resta de països europeus i que, si es mesuren els errors pel cost que han tingut, Espanya és un dels països que menys han gastat en el sanejament dels seus bancs. El governador va al·ludir a revisions realitzades recentment per la Comissió Europea per apuntar que països com Irlanda, Grècia o Bèlgica han gastat més en termes percentuals sobre el seu PIB i Alemanya o el Regne
REFORMA FISCAL Unit molt més en xifres totals.
De cara al futur, l’autoritat monetària es va mostrar confiada en els efectes que a partir de la tardor tindran sobre l’economia europea les mesures de liquiditat adoptades recentment pel Banc Central Europeu. “El BCE ha fet el màxim que es pot fer; més no és possible”, va dir Linde.
Des de les files de l’oposició, el portaveu socialista, Valeriano Gómez, va concentrar les seves crítiques en la precarietat de l’ocupació que s’està creant. Segons el seu parer, les estadístiques deixen clar que la feina que s’està creant és a temps parcial i de menys qualitat.
El portaveu de CiU, Josep Sánchez Llibre, per la seva part, va criticar amb rotunditat que hagi estat finalment el BCE qui ha hagut d’adoptar les mesures de liquiditat per a les pimes que necessita Espanya i que fa cinc anys que el seu partit reclama al Congrés sense ser escoltat.
www.lavanguardia.com