El Port acusa Foment de confiscar-li la meitat dels beneficis
Barcelona podria veure’s obligada a aportar fins a 25 milions a un nou fons interportuari
ECONOMIA 63
Al port de Barcelona s’han disparat les alarmes. Un nou instrument de finançament previst pel Govern central –un fons per a la connectivitat dels ports– que es nodrirà de les aportacions, via préstecs, de les autoritats portuàries, segons la seva capacitat econòmica, inquieta els responsables del Port. Aquest mecanisme podria captar fins a la meitat dels beneficis ordinaris de cada entitat, la qual cosa en el cas de la capital catalana, el port que més recursos genera d’Espanya, equivaldria a uns 25 milions d’euros.
El president de l’Autoritat Portuària de Barcelona, Sixte Cambra, va carregar ahir contra aquesta mesura. “Ens preocupa moltíssim perquè afectaria la lògi- ca competència entre ports i també entre empreses”, va manifestar durant la seva intervenció en la jornada L’eix mediterrani en el nou cicle europeu, organitzada per Banc Sabadell, KPMG i La Vanguardia, celebrada a Esade.
Cambra va recordar que el principi bàsic de la llei de Ports és l’autofinançament de cada port de manera individual i, en la mateixa línia, la seva autonomia econòmica. Així, segons el seu parer, si tirés endavant el nou fons previst pel Govern central, aquesta capacitat es reduiria de manera considerable.
L’actual model de finançament del sistema portuari espanyol té dues caixes comunes. Una és el Fons de Compensació Interportuari, un mecanisme de solidaritat interna amb el qual els ports rendibles contribueixen al manteniment dels deficitaris. Cada autoritat portuària (n’hi ha 28) hi posa el 4,5% del seu cash
La segona caixa, dotada amb el 4% dels ingressos per taxes que té cada port, va directament a l’entitat pública Ports de l’Estat, dependent del Ministeri de Foment.
A les dues caixes el port de Barcelona és el principal contribuent. Aporta el 22,5% del Fons de Compensació Interportuari i el 17,5% de les quantitats que van a Ports de l’Estat. Segons l’autoritat portuària de la capital catalana, l’any passat la suma dels dos conceptes va superar els 10 milions i durant els últims cinc, de 2009 a 2013, la xifra total aportada ascendeix a 47,3 milions.
La nova mesura forma part d’un paquet actuacions aprovades pel Consell de Ministres el 6 de juny per impulsar el creixement, la competitivitat i l’eficiència de l’economia. Un dels capítols es refereix als ports d’interès general i la creació d’un Fons d’Accessibilitat Terrestre Portuària és una de les seves concrecions. Es nodrirà de recursos procedents de cada un dels ports amb la finalitat d’accelerar la construcció dels accessos viaris i, sobretot ferroviaris. El Ministeri de Foment preveu mobilitzar amb aquesta mesura una inversió pública d’uns 100 milions anu-
Foment puntualitza que la contribució, que és per construir accessos, es farà en forma de préstecs
als que no tindran impacte en els Pressupostos Generals de l’Estat.
El president del Port va explicar que dijous passat, en una reunió en Foment, representants d’aquest ministeri i de l’Autoritat Portuària van analitzar el pla d’empresa d’aquesta última per als propers cinc anys i es va posar a sobre de la taula que el fons abans esmentat s’alimentarà amb l’aportació de la meitat dels beneficis ordinaris de cada port. Fonts del departament que dirigeix Ana Pastor van destacar ahir a preguntes d’aquest diari que aquestes contribucions seran préstecs que es tornaran als seus emissors, encara que no van precisar ni les quanties que assoliran ni els terminis d’amortització que tindran.
El paradoxal per als responsables de l’Autoritat Portuària és que si la mesura tira endavant en aquests termes, amb els seus recursos propis, procedents dels cànons dels seus concessionaris, el port de Barcelona promouria millores en la connectivitat d’altres ports i, per tant, beneficiaria directament operadors que poden ser competidors dels seus. Les conseqüències anirien més enllà, va recordar Cambra, perquè el Port de la capital catalana, que s’ha endeutat per posar en marxa importants inversions amb recursos propis, hauria d’anar als mercats financers amb la seva pròpia garantia per adquirir recursos que anirien a parar finalment a tercers.