Itàlia es fa valer
El líder italià reclama una altra política econòmica a l’aspirant a presidir la CE
El vot d’Itàlia serà determinant per elegir el pròxim president de la Comissió Europea. El primer ministre italià, Matteo Renzi, sap bé que el seu país té les claus de la decisió i no es compromet amb ningú.
El vot d’Itàlia serà determinant per elegir el pròxim president de la Comissió Europea. Amb Roma al seu costat, les possibilitats del conservador Jean-Claude Juncker d’aconseguir el càrrec són molt altes, en vista de les dificultats de Londres per frenar el procés llançat per l’Eurocambra d’impulsar candidatures obertes, en contraposició als tractes a porta tancada entre governs que sempre han precedit el nomenament.
El primer ministre italià, Matteo Renzi, sap molt bé que el seu país té les claus de la decisió i es resisteix a decantar-se en un sentit o un altre. El màxim que ha dit fins ara sobre Juncker és que “és un dels noms” possibles. Possible però no segur, i l’interessat ho sap: per això ha obert negociacions amb Roma per guanyar-
Merkel tem que com més duri el debat més nociu i tòxic es tornarà per a ella i per a la UE
se’n el suport de cara a la cimera de la setmana que ve, on els vinti-vuit caps d’Estat i de Govern haurien d’elegir el successor de José Manuel Durão Barroso.
Renzi no donarà fàcilment el suport a Juncker, ni a qualsevol altre candidat. La seva condició és obrir el camí d’un gir en la política econòmica de la Unió. “Estem en contacte amb el senyor Renzi per intentar formular un text sobre la manera de fer més flexible el pacte d’estabilitat sense renunciar a l’objectiu a llarg termini de reduir el deute”, va explicar ahir Hannes Swoboda, cap del grup socialista a l’Eurocambra, que reconeix el dret de Juncker, com a candidat de la família política més votada el 25-M, a intentar reunir prou suports al Consell i al Parlament per ser el pròxim president de la Comissió.
També Herman Van Rompuy, president del Consell Europeu, treballa en aquest sentit, va afirmar Swoboda. Avui es reunirà amb Renzi a Roma per saber els seus punts de vista sobre el procés d’elecció del successor de Durão Barroso i abordar els preparatius de la presidència europea del Consell, que Itàlia assumirà l’u de juliol que ve.
D’acord amb el negociador socialista al Parlament, l’objectiu de Renzi és “excloure determinades inversions públiques del càlcul del dèficit i donar més temps per reduir el dèficit”, a canvi de comprometre’s a fer reformes econòmiques. Es tracta d’una vella aspiració de Roma que, recalca, es pot dur a terme sense necessitat de modificar els tractats europeus.
Altres fonts indiquen que Matteo Renzi reclama un canvi més ampli en la gestió econòmica europea i un missatge de canvi que no està clar que Juncker pugui personificar.
Quan falta una setmana de la cimera que hauria de decidir el relleu de Barroso, les opcions de Juncker augmenten però continua sense quedar clar si té prou suports per tirar endavant la seva candidatura al Consell (no hi ha vetos, però Londres intenta formar una minoria de bloqueig) i després al Parlament (per sortir elegit, a més dels vots conservadors i socialistes necessitarà els d’un tercer grup, per exemple els liberals). La cancellera Angela Merkel no ha estat mai partidària que el Parlament prengui un paper tan fonamental en l’elecció del president de la Comissió com s’arroga aquesta vegada, però té molt menys marge polític del que esperava per frenar el procés. “La cancellera va deixar molt clar en la primera trobada” amb Van Rompuy “que s’enfronta a una creixent pressió nacional que amenaça de ser molt nociva per a ella i per a Europa”, diuen les notes diplomàtiques del Consell revelades pel diari holandès Het Volkskrant; la seva preocupació –constata– és que “com més s’allarga el debat més tòxic es torna, especialment en la premsa sensacionalista britànica”; per això té ganes d’avançar com més aviat millor.
“Costarà molt que la proposta de Van Rompuy no sigui Juncker”, afirmen fonts diplomàtiques. Tampoc no serà fàcil que Juncker acabi sent l’escollit, admeten. Si ho és, ho serà malgrat tot i gràcies a Renzi, que, com que no pertany a la família política conservadora i no ha donat un suport clar a l’experiment polític impulsat pel Parlament (com sí que ha fet el socialista François Hollande), continua tenint obertes totes les opcions polítiques. Plana en l’ambient la possibilitat que el seu compatriota i antic rival Enrico Letta sigui elegit president del Consell en substitució de Van Rompuy.