Londres s’acosta als aiatol·làs i reobre l’ambaixada a Teheran
Cameron descarta una intervenció militar directa en el conflicte iraquià
De la mateixa manera que al seu dia van donar suport a Saddam Hussein com a falca contra el fonamentalisme religiós xiïta a l’Iran, Londres i Washington han decidit ara recolzar-se en Teheran per intentar frenar l’avanç de les forces radicals sunnites a l’Iraq. I per això han hagut de fer creu i ratlla en una pàgina molt important de la seva història recent.
Però si els Estats Units consideren la situació prou greu per insinuar una cooperació militar amb els aiatol·làs 34 anys després de l’assalt a l’ambaixada nord-americana a la capital iraniana i la captura com a ostatges durant més d’un any de 52 diplomàtics i funcionaris, ara el seu aliat britànic bé pot normalitzar les relacions amb el règim encap- çalat pel moderat president Hassan Rohani.
Això és justament el que va fer ahir el secretari del Foreign Office, William Hague, en una intervenció davant la Cambra dels Comuns, quan va anunciar la reobertura de l’ambaixada del Regne Unit a Teheran després d’haver estat tancada durant tres anys, arran de l’assalt de què va ser objecte el 2011 com a represàlia per la imposició de sancions relacionades amb el desenvolupament del programa atòmic iranià.
L’elecció de Rohani com a president i l’acostament de posicions en la qüestió nuclear ja havien donat peu a contactes diplomàtics i polítics cada vegada més intensos entre els dos governs, però el procés s’ha accelerat de manera directament proporcional al deteriorament de la situació a l’Iraq i l’avanç de les guerrilles sunnites.
El primer ministre, David Cameron, ha parlat de la “reconstrucció d’unes relacions diplomàtiques molt fetes malbé en els darrers anys” per incidents com l’atac a l’ambaixada britànica
Londres ha adoptat una política de no-intervenció militar en conflictes llunyans
per militants enfurits afins al règim, i anteriorment per la fàtua decretada contra l’escriptor Salman Rushdie i la captura de vuit mariners de la Royal Navy acusats de violar les aigües territorials iranianes.
Però el primer ministre conservador ha descartat alhora qualsevol intervenció militar directa del Regne Unit a l’Iraq, conseqüència de la doctrina de no-intervencionisme en conflictes estrangers adoptada tàcitament pel parlament de Westminster arran del trauma que va suposar la guerra del 2003 imposada per Blair i Bush en contra de la voluntat dels votants. Londres no tan sols ha dit que s’abstindrà d’enviar-hi tropes, sinó que tampoc no vol saber res d’atacar objectius sunnites amb drons. Com a molt autoritzaria l’ús de bases al seu territori per a incursions aèries dels Estats Units. Fa només deu mesos que Cameron va passar la humiliació més important del seu mandat, quan els Comuns el van obligar a fer marxa enrere en la decisió de fer “atacs limitats” a Síria contra les forces d’Al-Assad.