Noruega prohibirà els captaires als carrers a partir del juliol
Noruega, el país més ric d’Europa en termes de renda i benestar, no s’escapa de la tendència europea de posar murs als pobres. Aquesta setmana ha decidit prohibir la mendicitat. La prohibició la podran aplicar a partir del primer de juliol autònomament els ajuntaments, i s’espera que serà d’àmbit nacional a partir de l’estiu de l’any que ve.
Els municipis que introdueixin la mesura podran multar els captaires que la vulnerin, un recurs considerat absurd pels crítics, que al·leguen que els captaires no tenen diners per definició. També se’ls podrà ficar a la presó fins a tres mesos. Així ho preveu el projecte de llei que es va començar a tramitar dilluns al Parlament i que serà votat en segona lectura demà dijous perquè divendres el signi el rei de Noruega.
La llei ha estat iniciativa del Partit del Progrés, una força dretana i xenòfoba que forma part del Govern de la primera minis- tra Erna Solberg en coalició amb el seu partit, el Conservador. Mancat de majoria per aprovar la prohibició, la llei ha rebut els vots del partit centrista, que és a l’oposició.
Fins fa pocs anys, Noruega pràcticament desconeixia la mendicitat, fenomen que xoca els seus ciutadans i que ha augmentat notablement amb l’afluència de pobres de l’est d’Europa. L’any passat la policia va divulgar un informe segons el qual uns dos mil captaires van passar per la capital, Oslo, amb 194 de comptabilitzats en un sol dia. Només set eren noruecs, i la majoria eren romanesos, explicava l’informe policial.
A l’abril, el fiscal del districte d’Hordaland (amb centre a Bergen), Eric Stolt-Nielsen, va dir que els captaires romanesos “guanyen bastant més demanant a Noruega que els policies, mestres i infermeres al seu país d’origen”. La policia ha relacionat la mendicitat amb l’increment de la petita delinqüència. Oslo, que té set vegades menys habitants que Berlín, registra la mateixa quantitat de furts de carterisme que la capital alemanya, diuen.
La llei en curs ha estat contestada des de l’esquerra i els mitjans liberals, però segons les enquestes té un suport social significatiu. La defensora del poble anuncia que l’examinarà amb lupa, i el sociòleg Thomas Mathiesen considera que la cultura humanista del país està experimentant un “retrocés”.
Molts diuen que, a la pràctica, suposarà una prohibició d’entrada als gitanos, cosa que recorda el precedent d’un article de la Constitució de fa dos-cents anys que prohibia l’entrada dels jueus a Noruega.