El Senat dóna el suport definitiu a l’abdicació amb el 90% dels vots
El portaveu de CIU demana al futur rei que “faciliti el diàleg” amb Catalunya
El Senat va culminar ahir el vistiplau parlamentari a la successió en ratificar definitivament, amb el 90% dels vots, la llei d’Abdicació prèviament aprovada pel Congrés. En el debat, el PP va cridar a la concòrdia i a no reobrir debats ja superats; el PSOE i el PSC van proposar d’aprofitar l’“oportunitat” del relleu reial per reformar la Constitució i l’estructura territorial, i CiU va demanar al futur rei que “faciliti el diàleg” amb Catalunya.
La votació no va oferir sorpreses. Van dir sí a la llei un total de 233 dels 258 senadors que la van votar, la qual cosa representa un 90,3% dels sufragis emesos i un 87,6% dels 266 membres de la Cambra. Van votar-hi en contra cinc senadors –dos d’IU, dos d’ICV i un d’ERC– i n’hi va haver vint que es van abstenir: els tretze de CiU més els cinc del PNB i els dos de Coalició Canària.
El Govern va renunciar a la prerrogativa de defensar la llei a l’inici del debat. Tots els grups de l’oposició van criticar aquest silenci, que es van prendre com un lleig a la institució. En descàrrec de l’Executiu, el vicepresident de la Cambra, Juan José Lucas, va negar tal insolència i va adduir que Mariano Rajoy ja havia defensat prou la llei en el debat previ a la seva aprovació al Congrés. No obstant això, quatre ministres –els de Justícia, Treball, Sanitat i Cultura– van representar el Govern a la sessió.
Abans que la llei, es van debatre les tres propostes de veto presentades per IU, ICV i ERC, que, igual com a la Cambra Baixa, van reclamar un referèndum entre monarquia i república. Les tres iniciatives van ser rebutjades amb prop del 90% de vots en contra.
En resposta als portaveus d’esquerra proponents dels vetos, que en el cas d’IU i ERC van vincular el regnat de Joan Carles I amb “la corrupció i la dictadura de Franco”, el senador popular José Manuel Barreiro va apel·lar a la “necessitat de consens, harmonia i concòrdia”; a la conveniència de “no reobrir debats d’altres èpoques” ni incidir en “diferències que fa més de quaranta anys que estan superades”; a “no desfer el que hem fet junts” en aquest temps.
Marcelino Iglesias, portaveu del PSOE, va dir que el seu grup votava a favor de la llei d’Abdicació “com a conseqüència lògica del nostre republicanisme, entès com a defensa de l’imperi de la llei sense dreceres”. Iglesias va apostar per reformar la Constitució amb l’ànim de “revigoritzarla” i donar peu “al temps nou que Espanya necessita per afrontar la crisi social, política, econòmica i territorial en què està immersa”.
Josep Lluís Cleries, el representant de CiU, va demanar al futur monarca “sensibilitat cap a Catalunya i, en concret, cap a la cita del 9 de novembre perquè la ciutadania de Catalunya exerceixi el seu dret a decidir”. També li va demanar que “faciliti el dià-
PSOE i PSC plantegen la successió com una “oportunitat” per a la reforma territorial i constitucional
leg” entre el Govern espanyol i Catalunya, “avui inexistent”. Un diàleg “per parlar de tot des del respecte entre institucions, a la democràcia i també a la dignitat del poble de Catalunya”. Per apuntalar la seva petició, el senador de Convergència va citar unes paraules en català que el llavors príncep Felip va pronunciar fa uns anys al Parlament: “Catalunya és la que els catalans volen que sigui”. Cleries va justificar l’abstenció del seu grup al·ludint a la consulta: “No oferirem un xec en blanc mentre se’ns nega el dret a decidir el nostre futur”, va argüir.
El senador del PSC i portaveu de l’Entesa, l’expresident José Montilla, va considerar que la successió reial obre “una finestra d’oportunitat” per emprendre un procés de reforma constitucional “urgent” que segons el seu parer ha d’incloure la reestructuració del sistema territorial.