L’examen de ‘mates’
Sóc mare d’un noi que ha fet el batxillerat científic, i que la setmana passada es va presentar a les proves de selectivitat. A l’examen de matemàtiques, que era una de les seves assignatures específiques, hi anava amb l’esperança de treure una bona nota, precisament per estudiar Matemàtiques a la UPC. Les bones notes en aquesta assignatura (una mitjana de 9,3 a segon de batxillerat) li donaven certa confiança. Res més lluny del que va passar.
A mi em sembla que no és normal que un alumne que ha aprovat l’assignatura sense cap problema al batxillerat no pugui passar l’examen de la selectivitat. Què volem demostrar fent exàmens que ni els millors alumnes passen? Per què l’examen a Catalunya és molt més difícil que el d’al-
tres llocs de l’Estat? Per què sempre hi ha problemes amb l’examen de matemàtiques?
Potser per això, a Change.org ja s’ha arribat a més de 9.000 firmes per demanar que es pugui repetir l’examen. Un examen tan complex no té sentit, i em sembla que no és just jugar amb el futur dels nostres alumnes.
ROSA MARIA B. JOVAL
Barcelona
Dissabte passat, Rafael Jorba ens apropava la figura i l’essència del pensament del filòsof francès Alain (“A propòsit d’Alain”, Internacional, 14/VI/2014). Un escrit molt oportú i instructiu que ens descobreix un home dotat d’un profund esperit demòcrata i crític amb tot tipus de poder.
Les seves reflexions, extraordinàriament lúcides, són ben actuals. La seva influència es deixà sentir en moltes persones, entre les quals, per exemple, Raymond Aron i Simone Weil, que van ser els seus alumnes. Precisament aquesta última beu especialment del pensament del seu mestre, sobretot en la seva primera etapa. És l’època en què Weil assumeix un fort compromís amb el pacifisme i la causa obrera, lluny de l’acció dels partits polítics. També la seva aposta amb els menys afavorits de la societat i amb el lliure pensament. Després de la seva mort, Albert Camus, un altre esperit insubornable, des de l’editorial Gallimard, en reivindicà la persona i l’obra.
Alain, Weil i Camus, pels quals acció i pensament eren indeslligables, no van defugir mai el compromís ètic i moral, ni la causa per la llibertat i la justícia, avui encara del tot necessàries.
DAVID SERRADOR
Vic