Tirana elecció
Benvingut a la sobrecàrrega electoral. Perquè vosaltres no només heu de decidir constantment entre te i cafè, pa integral, blanc o de sègol, paracetamol o ibuprofèn, sinó entre centenars de canals de televisió, milers de productes del supermercat o milions de finestres que podeu arribar a obrir a l’ordinador –i que van des de la recerca de feina fins a la de parella–. L’obsessió per triar forma part de la nostra configuració identitària, afavorida per un sistema que apel·la a la intel·ligència i a la responsabilitat del consumidor elector, però també al consum de masses. Així mateix ens converteix en éssers més ansiosos i culpables, en no poder derivar responsabilitats quan ens penedim del camí escollit. I el més crucial: assistim al final de la innocència, perquè no sigui que us cregueu que escolliu amb independència, “amos d’un mateix”. Un ancoratge que concentra des d’impulsos inconscients fins a una pluja de missatges determinats per la pressió del medi acabarà condicionant la vostra llibertat.
Es diu que escollir és descartar. I pensem que, en la major part de les ocasions, es tracta d’un dictat entre el sentit comú i les nostres preferències. Una decisió convenient, raonada, informada, ens diem. O intuïtiva, quan el caos sotja i qualsevol argument sembla inservible. Els manuals d’autoajuda per elegir bé i evitar l’“impost mental i emocional” de l’error proliferen a les llibreries. Però la majoria d’aquests tractats de psicologia de butxaca aprofundeixen en explicacions sobre què ens passa en haver de decidir, mentre els seus consells per elegir bé no passen de quatre nocions elementals.
Després de dècades d’estudi científic sobre aquesta capacitat humana que ens ha divinitzat, un petit grup de filòsofs, teòrics legals i psicòlegs que estudien el terreny de la cultura insisteixen que les constants eleccions a les quals ens veiem forçats han arribat al punt de tiranitzar-nos. Un dels molts assajos sobre el tema, el recent Tyranny of choosing, de Renata Salecl, raona que la llibertat d’elegir i l’immens catàleg de possibilitats a què ens enfrontem no ens aporten “més felicitat o més justícia”. I la seva conclusió és que, o canviem el llenguatge neoliberal de l’elecció en el context del capitalisme de mercat, o escollir serà una altra d’aquestes relíquies del passat que liquidarà el món emergent. Ara bé, no hi ha més supèrbia, ni sentiment de plenitud que sentir-se pagat d’un mateix per haver triat allò que porta acompanyant-nos des de fa temps, i encara no ens ha decebut. Sigui un perfum, la cafetera o el marit.
Es diu que escollir és descartar; i en la major part de les ocasions es tracta d’un dictat entre sentit comú i preferències