Desxifrar el futur
La Fundació BBVA lliura els seus premis i destaca el canvi climàtic i les desigualtats com a grans reptes
La ciència, en la seva concepció més àmplia, intenta desxifrar el futur i anticipar solucions a problemes ja existents o venidors. I aquesta ciència, personificada en investigadors de vuit camps, va ser ahir homenatjada a Madrid. Aquest toc d’alerta arriba en un moment decisiu, en què les retallades en uns països i la manca de suport en d’altres amenacen unes recerques vitals per endinsar-se amb dignitat en el segle XXI i oferir un futur menys incert a les generacions que han de venir.
Deu científics i creadors van rebre ahir els premis Fundació BBVA Fronteres del Coneixement de la mà del seu president, Francisco González, que va aprofitar l’ocasió per assenyalar que, davant la pèrdua actual de confiança institucional, la comunitat científica representa valors a
CHRISTOPHER FIELD “Hem de deixar d’utilitzar l’atmosfera com si fos un abocador” EDUCACIÓ INFANTIL “És possible dominar la lectura i resoldre problemes amb un cost baix”
què tots els ciutadans han d’aspirar. Tot i això, va reconèixer que els científics manquen d’una visibilitat social similar a la seva contribució a la societat: “És una paradoxa que el públic valori i confiï en la ciència, però alhora siguin molt pocs els científics coneguts per la població”. Aquests premis “volen posar fi” a aquest contrasentit.
Els guardons –la primera edició va ser el 2008– reconeixen contribucions que amplien de manera significativa el coneixement científic i la creació artística i aporten respostes a dos dels principals reptes globals del nostre temps, el canvi climàtic i el desenvolupament d’àmplies àrees del planeta.
Una de les estrelles d’aquests premis Fronteres del Coneixement (vuit categories i deu premiats) és el biòleg Christopher Field, copresident del grup de treball II del Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC), que acaba d’emetre el seu últim informe sobre l’impacte, adaptació i vulnerabilitat de l’escalfament del planeta. Un informe clar i demolidor que insta els governs a actuar immediatament davant el canvi climàtic, entre els quals Espanya, on la pujada de les temperatures amenaça de destruir la costa, fer que augmentin els incendis i cronificar i agreujar la sequera.
Field, en el seu discurs d’agraïment pel premi en la categoria de canvi climàtic, va afirmar que “la direcció necessària del canvi és clara, hem de deixar d’utilitzar l’atmosfera com un abocador per forjar una nova aliança amb la natura, i construir una riquesa a llarg termini basada en la comprensió i el respecte a les funcions de la terra, a les seves possibilitats i límits”.
Marvin Minsky, premi en tecnologia de la informació i la comunicació, va destacar la impor- tància de la recerca bàsica i va apuntar que “la investigació continua necessitant ordinadors més intel·ligents que ajudin a comprendre el cervell i ensenyin com s’aprèn a pensar i a sentir”. Aquest matemàtic de 87 anys, considerat el pare de la intel·ligència artificial, està convençut que es construiran màquines almenys tan intel·ligents com l’ésser humà. En una roda de premsa celebrada dilluns, Minsky va mostrar el seu costat més reivindicatiu en demanar que s’inverteixi més en investigadors joves i que aquests puguin fer més projectes a llarg termini (actualment es formen contractes d’entre 1 i 3 anys) per al desenvolupament d’aquest camp.
Per al guardonat en biomedicina per les seves contribucions a l’àrea de l’epigenètica, Adrian Bird, el següent pas, després de les seves recerques amb una malaltia de l’espectre autista com el trastorn de Rett, és trobar-hi una teràpia eficaç. “El nostre somni és fer del trastorn de Rett el primer trastorn de tipus autista amb possibilitat de cura”.
L’economista israelià Elhanan Helpman, premi en economia, finances i gestió d’empreses, va centrar el discurs en les desigualtats que han crescut al món malgrat l’augment de la riquesa:
MARVIN MINSKY “S’ha d’invertir més en investigadors joves i en projectes llargs” ADRIAN BIRD “Somiem fer del trastorn de Rett el primer trastorn autista amb cura”
“Vivim una època en què el creixement econòmic ha tret milions de persones de la pobresa extrema, però, tot i això, la desigualtat ha augmentant a molts països. Comprendre aquests resultats i el paper que la integració del comerç exerceix en la seva configuració és un repte de primera magnitud per a tots els economistes”.
En el camp social, Madhav Chavan, director de Pratham (oenagé premiada per millorar l’educació de milions de nens desfavorits de l’Índia), va donar les gràcies “per dir al món que l’educació bàsica també és una frontera del coneixement”. “La nostra fórmula és molt senzilla: simplificar l’avaluació, fixar metes assequibles i augmentar la motivació. Avui podem afirmar que la meta que tots els nens accedeixin a la lectura comprensiva i resolguin problemes matemàtics és assequible i a un cost raonable”. És a dir, no hi ha excuses per no donar educació als nens. Entre tant de científic, va ser un músic, Steve Reich, qui va mostrar satisfacció per “ser premiat per participar en el desenvolupament mundial del coneixement humà”.