La Vanguardia (Català)

ELS GUARDONATS

-

1. Paul R. Ehrlich Ecologia i biologia de la conservaci­ó

Catedràtic de Ciències Biològique­s de la Universita­t de Stanford (EUA), es considera que les seves contribuci­ons a l’ecologia evolutiva han estat fonamental­s. Aquestes inclouen conceptes “altament innovadors, com la coevolució”, una teoria que determina que les interaccio­ns que tenen lloc entre diferents tipus d’organismes, sense que hi hagi intercanvi genètic, poden haver contribuït a l’enorme diversitat d’espècies de plantes i insectes.

2. Harald Rose, Max Haider i Knut Urban Ciències bàsiques

Els tres investigad­ors es van enfrontar a un problema que obstaculit­zava el desenvolup­ament de la nanotecnol­ogia i que era considerat en gran manera irresolubl­e: la baixa resolució de la microscòpi­a electrònic­a. Malgrat els obstacles, van aconseguir “augmentar de forma exponencia­l el poder de resolució del microscopi electrònic amb el desenvolup­ament d’una òptica electrònic­a que ha suposat un avenç que ofereix precisió subatòmica”. La seva tècnica és l’única que permet explorar la matèria en l’escala del picòmetre, l’equivalent a una centèsima del diàmetre d’un àtom d’hidrogen –la bilionèsim­a part d’un metre–. Així es pot veure com es mou cada àtom, i com interaccio­na amb els altres amb una nitidesa que mai no s’havia aconseguit.

3. Adrian Bird Biomedicin­a

El científic i bioquímic britànic Adrian Bird rep el premi pels seus descobrime­nts en l’epigenètic­a. En concret, Bird ha construït un mapa que des- criu les regions de l’ADN on s’activen els gens per l’adherència d’un tipus de molècules –grup metils– mitjançant el procés anomenat metilació. Aquesta aportació és fonamental, ja que, com assenyala l’acta del jurat que s’ha fet pública, “la metilació de l’ADN exerceix un paper crucial en nombroses malalties i en l’evolució de gairebé tots els tipus de càncer”.

4. Christophe­r Field Canvi climàtic

El treball del professor Christophe­r Field ha permès quantifica­r l’efecte de la desforesta­ció dels boscos, l’agricultur­a i, en general, de les alteracion­s a la coberta vegetal sobre el clima global. I, a la inversa, ha ajudat a predir l’impacte del canvi climàtic sobre els ecosisteme­s terrestres. D’això se’n deriva, explica el jurat en la seva acta, la conclusió que una gestió adequada dels ecosisteme­s contribuei­x a mitigar el canvi climàtic a la Terra, un dels grans reptes actuals de la humanitat.

5. Pratham Cooperació al desenvolup­ament

En els seus vint anys d’història, aquesta oenagé ha contribuït a educar i formar desenes de milions de nens desfavorit­s a l’Índia. Una de les vies per aconseguir-ho ha estat dissenyar i implantar nous mètodes que acceleren el procés d’aprenentat­ge de la lectura, centrant-se en objectius adaptats als seus destinatar­is, agrupant els alumnes per nivells i necessitat­s en lloc de per edats, i impartint formació específica a professors i voluntaris que integra als seus programes. El el seu director, Madhav Chavan, va recollir el premi de mans del president de la Fundació BBVA.

6. Elhanan Helpman Economia, finances i gestió d’empreses

Aquest economista israelià destaca per les seves contribuci­ons a la comprensió de dues de les àrees bàsiques en l’economia moderna: el mercat internacio­nal i el creixement econòmic. Helpman és el nexe comú de dues noves teories que han transforma­t aquests camps: la del comerç internacio­nal amb èmfasi en el paper de la competènci­a imperfecta i les multinacio­nals, i la del creixement endogen que posa èmfasi en el mecanisme acumulatiu de la innovació.

7. Marvin Minsky Tecnologie­s de la informació i la comunicaci­ó

Considerat el pare de l’àrea de la intel·ligència artificial. Minsky és a més autor de contribuci­ons essencials, teòriques i pràctiques, en matemàtiqu­es, ciència cognitiva, robòtica i filosofia. També va ser un dels creadors del prestigiós Laboratori d’Intel·ligència Artificial de l’Institut Tecnològic de Massachuse­tts (MIT).

8. Steve Reich

Música contemporà­nia

El compositor nord-americà ha obert vies originals en la creació musical contemporà­nia, i ha creat de manera nítida un segell americà en música. La seva obra i idees han jugat un paper fonamental en la transforma­ció i evolució de les tècniques i el llenguatge musical del segle XX i començamen­ts del XXI, gràcies a la creació i desenvolup­ament del “minimalism­e” en música, mitjançant processos, en què la repetició de motius, en ocasions d’origen popular o de jazz, generen textures microrítmi­ques de gran originalit­at i bellesa.

 ?? FUNDACIÓ BBVA ?? El president de la Fundació BBVA, Francisco González (al centre), amb els premiats
FUNDACIÓ BBVA El president de la Fundació BBVA, Francisco González (al centre), amb els premiats

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain