Els nadons mengen el doble de proteïna del que es recomana
L’hàbit afecta un 95,3% dels bebès i indueix a obesitat posterior
Els nadons prenen massa proteïna, el doble del que és recomanable entre els 2 i els 3 anys, i en quantitats en qualsevol cas excessives també abans. I això suposa que tenen una acidosi metabòlica crònica (una reacció que, en canvi, es busca en algunes dietes famoses), que provoca una al-
Molta carn i llet de vaca provoquen acidosi, com en les dietes de moda, i acaba engreixant
teració endocrina que afavoreix l’obesitat posterior i possibles problemes renals.
En una enquesta feta a través de qüestionaris als pares de 1.500 nens i de 185 pediatres a tot Espanya es detecta un model alimentari que provoca un augment de l’índex de massa corporal i que prepara metabòlica- ment el nadó per tenir sobrepès i obesitat als 8 anys. “I quan es té obesitat als 8 anys, és difícil sortir-ne”, adverteix Vicente Varea, cap de gastroenterologia de Sant Joan de Déu i membre del comitè d’experts que ha coordinat la recerca.
L’estudi, que ha estat finançat per la companyia Danone Nutricia, mostra com aquest excés prové sobretot de prendre proteïnes a través de la llet de vaca i de la carn. “Té molt a veure amb nens que mengen malament i que els donen primer el pit de pollastre o el peix perquè tenen por que rebutgin la verdura i així, almenys, han menjat. Gran error. A partir dels sis mesos es pot afegir carn a les farinetes, però no 80 grams, sinó 35. Sembla poc, però és el que es necessita. I, després, es va augmentant a poc a poc”, explica Varea. Dels lactis, la crítica principal és introduir massa d’hora la llet de vaca, “perquè aporta el triple de proteïnes del que és necessari per a un nadó, a més, és pobre en ferro i abans dels 12 mesos provoca microsagnies que encara causen més dèficit de ferro”, opina la pediatra de Sabadell i investigadora en aquest estudi, Inma Clarà. I a més, els nadons prenen massa lactis de postres, “i les postres han de ser sempre fruita”, recalca l’endocrinòleg. “Després ja tindrà tota la vida per menjar iogurts”. Cada punt d’excés de proteïnes desencadena un augment a l’índex de massa corporal (IMC) d’un 0,029 kg/m2.
“També hem detectat desequilibris en el consum de micronutrients. Per exemple, hi ha un excés de vitamina A i sodi, cosa que els prepara per ser hipertensos, i en canvi hi ha dèficit de iode, ferro i vitamina D”, apunta la pediatra. “És curiós que en un país assolellat hi hagi dèficit d’aquesta vitamina, que, a sobre, l’ha deixat de finançar la sanitat pública i que determinarà pro- blemes de densitat òssia.
Els investigadors no creuen que aquest mal model d’alimentació dels nadons sigui conseqüència de la crisi, “perquè la recollida de dades coincideix amb el començament de la crisi i no ha donat temps a mesurar un canvi. Però sí que creiem que l’estudi es duu a terme perquè passi alguna cosa. Als Estats Units, les mesures adoptades en els últims anys a menjadors escolars ja estan tenint resultats en una reducció de les xifres d’obesitat infantil”, defensa Varea.
En les dades de nens catalans s’observa un consum de greixos més alt que la mitjana espanyola i, en canvi, de menys proteïnes procedents de la llet de vaca. També es detecta que l’adhesió a la dieta mediterrània és una mica més baixa, del 66%.
“Els nens han de menjar de tots es colors, verd, vermell, groc... Al plat hi ha d’haver de tot, i de proteïna, poca”, resumeix Inma Clarà. “El problema és com mengen els pares, sovint consumidors de menjar ràpid i que mai a la vida han cuinat un bon brou”.