El pare de la Melodie
RAYMOND NAKACHIAN (1932-2014) Empresari i home de negocis libanès
Empresari, mafiós, contrabandista d’or, traficant d’armes, amic de la família saudita i de Jesús Gil, últim representant de la daurada jet set de Marbella... Però Raymond Nakachian, malgrat la seva intensa vida, serà recordat a Espanya simplement com el pare de Melodie, la seva filla, que amb cinc anys va patir durant onze dies el segrest més espectacular i mediàtic de la història recent. Nakachian, de 82 anys, va morir ahir a la seva mansió d’Estepona, on continuava vivint amb la seva esposa, la cantant Kimera, coreana i musa de l’òpera pop, un gènere musical amb què va vendre milions de discos a tot el món.
Raymond Nakachian va néixer a Beirut el 1932. Amb 20 anys els seus pares el van enviar a estudiar Medicina al Regne Unit, però de seguida es va adonar que la seva vocació no era salvar vides sinó el seu compte corrent mitjançant l’explotació de la seva habilitat per als negocis. Recolzat en un soci de dubtosa reputació, va obrir al Soho londinenc, a finals de la dècada dels cinquanta, el club nocturn més exclusiu de la capital, La Discothèque, que va ser el lloc favorit de l’aristocràcia anglesa.
Expert en arts marcials, es va traslladar al Japó, on es va dedicar al contraban d’or entre Tòquio i Londres. Per això utilitzava judokes a qui proporcionava uns cinturons especials on dissimulava els lingots. Però un dels correus va tenir un atac d’apendicitis en ple vol i es va descobrir el muntatge. Va fugir el 1973 a l’Aràbia Saudita i de seguida va establir contacte amb la família reial, amb la qual va començar a fer negocis de milers de milions de dòlars.
Ansiós per imitar la vida de festes i luxe dels prínceps saudites, es va traslladar a la Costa del Sol i va adquirir una finca de 80.000 metres quadrats, que va anomenar Villa Melodie en homenatge a la seva filla. Amb la seva esposa, Kimera, es va fer aviat imprescindible a totes les festes i actes socials. Nakachian parlava a la perfecció diversos idiomes i era considerat una “persona encantadora”.
El novembre del 1987, la Melo-
Va recompensar amb generositat els policies espanyols que van alliberar la seva filla
die va ser segrestada quan anava cap a l’escola. Durant onze dies, la història va tenir amb l’ai al cor tot el país, amb constants aparicions de Nakachian i Kimera en els mitjans de comunicació, des dels quals intentaven estovar els delinqüents, una banda hispanofrancesa que va comptar amb la col·laboració de la mare d’una companya de classe de la Melodie en l’exclusiva escola en què estudiava.
Onze dies després, la Policia espanyola va aconseguir per casualitat una pista que portava fins als segrestadors. En una operació llampec dels GEO, la nena va ser alliberada del seu captiveri a la urbanització Torregua- diaro de la localitat gaditana de San Roque. Anys després, disset persones serien condemnades pels fets.
Després del segrest, Raymond Nakachian va recuperar el seu amor per la vida i les festes de l’època de Jesús Gil, quan el sorià va arribar a l’Ajuntament de Marbella. En aquell temps es va relacionar Nakachian amb el tràfic d’armes, i fins i tot se sospita que va arribar a ser confident del Cesid. Va trebar molta amistat amb els policies espanyols que havien alliberat la seva filla i que va recompensar amb generositat. Alguns d’ells van estar vinculats després a les activitats del GAL.
La Melodie, que avui té 32 anys i és llicenciada en Psicologia per una universitat nord-americana, sempre ha volgut romandre allunyada dels mitjans. A Estepona esperen la seva arribada per procedir, demà, al funeral i incineració de les restes del seu pare en la més estricta intimitat.
ADOLFO S. RUIZ