Desconnexió hispana
Les universitats catalanes, valoren la capitalitat barcelonina del boom?
Els escriptors hispanoamericans han mantingut amb Barcelona una relació antiga que va viure un dels seus moments culminants als anys seixanta, els anys del boom, amb l’emergència d’editorials de vell encuny, com Seix Barral, i de nova creació, com Anagrama, Tusquets o Lumen. Les universitats catalanes, han donat continuïtat acadèmica a una relació d’anada i tornada, que té el seu ressò en l’acollida als països hispanoamericans de l’exili català?
Carme Riera, professora de Literatura Espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona, diu que “el boom va ser un esdeveniment tan important per a la ciutat que l’any 2005 vam intentar crear una càtedra Iberoamèrica i per això vam iniciar converses amb l’Ajuntament de Barcelona i editorials com Planeta, Santillana i RBA perquè ens ajudessin a crear-la i finançar-la, però la crisi va concloure el projecte”. La càtedra hauria inclòs autors anteriors al boom, com Rubén Darío o José María Vargas Vila. “Era –diu– una oportunitat per reivindicar la internacionalitat de Barcelona”.
Joaquín Marco, ara catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i que va ser dels primers crítics a ressenyar les novel·les dels escriptors del boom, comenta que “la universitat i les editorials barcelonines van desentelar un paper molt important en l’estudi i la promoció de les narratives llatinoamericanes, però va ser una història que no va acabar bé. A les universitats els estudis de literatura llatinoamericana s’inclouen dins de la literatura espanyola. Avui, tal com estan les universitats, pensar en la possibilitat que se’n creï una d’específica és una utopia. Encara que el paper de les editorials i la seva repercussió ha baixat, sí que hi hauria d’haver una continuïtat, perquè a la ciutat hi viuen bons autors llatinoamericans. L’últim congrés internacional de literatura iberoamericana a Barcelona el vam fer el 1992”.
Javier Aparicio, professor de Literatura Comparada i delegat de cultura de la Universitat Pompeu Fabra, considera que “Barcelona hauria de convocar algun acte important sobre els autors del boom i crec que s’hauria de fer de manera conjunta amb totes les grans universitats”.
Fernando Valls, professor de Literatura Espanyola Contemporània a la UAB, té una altra visió. “Em consta –diu– que a les universitats s’han estudiat i llegit sempre els autors de l’anomenat boom en les classes de Literatura Hispanoamericana. Però en les de literatura espanyola és impossible estudiar la narrativa dels seixanta i setanta parlar d’aquests autors que tant van influir en l’ambició dels nostres narradors i en el prestigi del relat, del conte. I sens dubte que s’ha de continuar fent,
CARME RIERA “El 2005 vam intentar crear una càtedra iberoamericana” JOAQUÍN MARCO “La història de Barcelona i el boom llatinoamericà no acaba bé” FERNANDO VALLS “Bolaño, Fresán, Villoro o Juan Gabriel Vásquez donen continuïtat”
no només per la seva vinculació a la ciutat, sobretot de Vargas Llosa i García Márquez, però també de José Donoso, sinó per la importància capital de la seva obra. En els últims anys han tingut continuïtat, per la vinculació de Bolaño, Fresán, Villoro o Juan Gabriel Vásquez amb Barcelona”. “Fa uns anys –comenta– es va fer a Barcelona, entre diverses universitats, un màster de cultura llatinoamericana que crec que no va poder continuar per falta d’estudiants, els quals cada vegada –i ho dic en sentit pejoratiu– tenen més sentit pràctic. El que importa és el prestigi canònic –i aquest està assentat, és indiscutible, a la qual cosa ha contribuït el treball acadèmic–, i l’interès dels lectors, que em sembla que mai no ha decaigut”.