Barcelona, 1701-1713

La Real Cámara Director: Emilio Moreno Solista: Raquel Andueza Obres de: Caldara, Astorga, Milans i Godayol, Valls, Albononi, Porsile i Desmazures Lloc i data: Palau de la Música (16/VI/2014)

A l’entorn del tricentenari de la desfeta catalana a mans de les tropes borbòniques s’està vivint una vida cultural que ens permet, entre d’altres, descobrir el repertori musical de la cort de l’arxiduc Carles d’Àustria quan es va haver traslladat a Barcelona amb aspiracions dinàstiques. Ja hem pogut gaudir de diverses sessions en què hom pot retrobar-se amb una vida musical molt activa gràcies al bon gust del noble austríac, que va saber destriar el bo i millor d’una música procedent en gran mesura d’Itàlia. Antonio Caldara és un d’aquells grans noms, però tampoc hem de menystenir els nostrats Francesc Valls o Tomàs Milans i Godayol. Ells van ser, amb d’altres ben seleccionats, els protagonistes de la tarda de dilluns al Palau, amb obres escrites o escoltades a Barcelona entre el 1701 i el 1713.

Mig aforament per a un concert de qualitat, gràcies a l’agrupació que dirigeix Emilio Moreno. La Real Cámara, formada aquest cop per sis músics, va desplegar un seguit d’obertures, suites, motets i àries amb el protagonisme de la veu humana, en aquest cas personificat en una Raquel Andueza pletòrica. La soprano navarresa uneix simpatia i expressivitat; musicalitat i elegància; tècnica depurada i bon gust. Ben compenetrada amb un conjunt instrumental d’entrades no perfectes però sí amb desenvolupaments ben portats i cura en el fraseig, Andueza ens va permetre gaudir del preciosisme d’un belcanto incipient, de ressonàncies imitatives i d’agilitats vertiginoses. Excel·lent oportunitat per apropar-nos a una Barcelona rica, culta, lliure i feliç que, després d’aquell miratge, va caure en un dels pitjors malsons de la seva història.