Seré assassinat (i investigat)
El documental que revela qui va matar l’advocat guatemalenc Rodrigo Rosenberg arriba als cinemes catalans
ALa història va fascinar Webster, autor de mitja dotzena de documentals, com FCB Confidencial, on narrava els secrets de funcionament de la junta del Barça presidida per Joan Laporta (el del famós “que n’aprenguin!”), o Connexió Madrid, una investigació de com i per què un grup de musulmans de Madrid va arribar a formar el comando que el 2004 va perpetrar l’11-M.
De manera que Webster va buscar el suport dels seus socis habituals: BBC, TV3, TVE i Canal+, entre d’altres. Calia esbrinar si efecti- quest article arrenca amb dos problemes: 1) Justin Webster és un bon amic. 2) No es pot explicar el final de la història.
Justin Webster és un periodista britànic, establert a Barcelona des de fa dues dècades, que firma el trepidant documental Seré asesinado, que demà i divendres a Barcelona, i dissabte a Girona, arriba a les pantalles comercials.
L’assassinat va ser Rodrigo Rosenberg. Va ser el 2009. El cas va fer la volta al món perquè ho va anunciar el mort en un vídeo que va circular per YouTube a centenars de visites per minut. Tantes, que va estar a punt d’enderrocar el govern de Guatemala.
Rosenberg havia estat efectivament assassinat i començava l’enregistrament adreçant-se a l’espectador: “Si està veient o sentint aquest missatge és perquè vaig ser assassinat pel president Álvaro Colom”. Guatemala és un dels països més violents del món (quatre vegades més que Mèxic, segons les estadístiques) i el prestigiós lletrat assenyalava amb el dit a dalt de tot. L’enrenou va ser mundial.
Una comissió internacional es va desplaçar a Guatemala, amb el jutge espanyol Carlos Castresana al capdavant, per mirar d’esbrinar què havia passat.
Hollywood ha comprat els drets per portar aquesta trama a una pel·lícula de ficció
vament Colom havia estat qui havia ordenat prémer el gallet contra Rosenberg.
Aquest va ser tirotejat des d’un cotxe el matí del 10 de maig del 2009, quan va sortir a fer un tomb amb bicicleta per la urbanització on vivia. Unes avingudes atapeïdes de càmeres de seguretat instal·la- des pels residents. Una de les càmeres va gravar el cotxe des del qual es va disparar.
“La clau era entrevistar Eduardo Rosenberg, el fill, per entendre qui era Rodrigo”, explica Webster. “Ho vaig aconseguir sense ser partidari de ningú, només provant de donar llum i justícia sobre aquesta història extraordinària”.
Per què va morir? El realitzador opina que no importa que es reveli aquí qui va matar Rosenberg, però reflexiona que “el que va passar és profundament eloqüent de l’estat de violència i de justícia de postguerra, d’infern gairebé, que viu Guatemala. Però el que li va passar no és gens senzill. El perquè i el com va morir és entrar en l’ànima de Rodrigo Rosenberg, i d’altra banda, en l’ànima de Guatemala. I això té aspectes universals, perquè aquest país és un cas extrem, però contaminat per una impunitat que podem reconèixer. La mort de Rosenberg és una paràbola i una tragèdia sobre la impunitat”.
Webster va fer quatre viatges a Guatemala i va entrevistar –amb càmera i sense– desenes de persones de l’entorn del mort. “Un actiu del documental és que hi parla molta gent i això és una mica misteriós... Encara que no tant si ho penses: tothom vol ser escoltat si l’atenció és bona i s’atenen els seus matisos”. És clau el paper com a narrador de Castresana, encara que ja havia abandonat el país quan va arribar l’equip.
“El que esperem dels documentals és un final senzill i feliç, i totalment resolt, i amb missatge. Aquí no hi ha res d’això. Aquí el missatge és: alerta amb els prejudicis. És la història d’un assassinat, sí, però possiblement el més estrany i extraordinari que jo he conegut”, diu l’autor.
Ara, Hollywood n’ha comprat els drets per portar la trama a la ficció. El director podria ser Paul Greengrass, els actors (en el paper de Castresana) Matt Damon o Javier Bardem i el guionista Chris Terrio, que va guanyar l’Oscar amb per Argo. “Però tot això són rumors. I jo sóc militant del documental”, riu el britànic.
A Barcelona, els passis de la pel·lícula són a les 19.30 als cinemes Girona, tant dijous com divendres, i a Girona, a les 21 h de dissabte. En els tres casos hi haurà debats posteriors, en els quals participaran (segons dia i lloc) Webster, Castresana, el periodista Jordi Évole i directius dels respectius col·legis d’advocats.
www.lavanguardia.com