Dalí és carioca
Dalí mai no va estar al Brasil però qui sap si en un dels seus somnis tous el mestre va imaginar que un dia, 25 anys després de la seva mort, es convertiria en símbol dels indignats brasilers que protesten per l’alt cost del Mundial de futbol, al mateix temps que se celebrava l’exposició més gran de la seva obra al país i a Llatinoamèrica.
El surrealisme s’ha instal·lat a Rio de Janeiro, on a finals de maig va obrir al públic una retrospectiva de l’artista català. En les primeres dues setmanes, la mostra ja va ser visitada per més de 100.000 persones, i promet batre rècords de públic.
La porta gruixuda i pesada de la caixa forta està entreoberta. El visitant no pot entrar en la volta, però en una foto, percep, al fons, el pintor en el seu estudi de Cadaqués. A una altra caixa de cabals gegant, amb una porta de dos pams, sí que s’hi pot accedir i, en la penombra, seguir la projecció d’Un chien andalou i L’âge
d’or, les dues pel·lícules que Dalí va fer amb Buñuel. No en va, la mostra discorre per les sales d’un antic banc, que ara és el Centre Cultural Banco do Brasil, situat al centre de Rio, i on cada cap de setmana es congreguen llargues cues de visitants.
Després de l’èxit del seu pas pel Pompidou i el Reina Sofía, la capital carioca acull una versió diferent de les mostres que es van veure a París i Madrid. L’exposició se centra en el període surrealista i reuneix 220 peces, sumant pintures, un gran nombre de gravats, documents i “moltes fotografies perquè a Dalí, com a personatge, el considerem una obra més”, explica a La
Vanguardia la comissària Montse Aguer, directora del Centre d’Estudis Dalinians de la Fundació Gala-Salvador Dalí.
Hi ha 29 olis, com Idil·li atòmic i urani malenconiós; menys pintures que en les cites anteriors, perquè a Rio només es presenten obres dels tres grans museus legataris de Dalí, el de St. Petersburg de Florida, el Reina Sofia i el de Figueres, sense que hi participin col·leccionistes privats o altres centres.
El recorregut aprofita les es- mentades caixes fortes, a una de les quals s’accedeix des d’una sala dedicada al Dalí mediàtic, una altra de les apostes diferents en relació amb París i Madrid. Es tracta de reproduccions de portades de diaris i revistes amb el pintor com a protagonista. Hi ha la mítica de Time i també una de
La Vanguardia del 12 de febrer
del 1978, que avançava l’article de l’artista elogiant Velázquez i Picasso.
L’exposició, que ha estat ideada pels tres museus dalinians i que té el suport de la Fundació Abertis, serà a Rio fins al setembre, amb entrada gratuïta, i després viatjarà a São Paulo, entre l’octubre i finals d’aquest any, quan les obres tornaran a les seves respectives col·leccions. Entre els olis figuren Monument imperial a la dona-nena, A propòsit del ‘Discurs sobre la forma cúbica’ de Juan de Herrera o El camí de Portlligat amb vistes sobre el Cap de Creus.
Potser no es donarà cap altra ocasió tan emblemàtica com la mostra carioca perquè el Crist de Dalí (Crist de Sant Joan de la Creu) hagués sortit del Museu Kelvingrove de Glasgow. Portar un dels quadres més famosos del pintor a la ciutat on regna des de les altures l’icònic Crist Redemptor hauria estat un fet històric, encara que és un somni impossible perquè els responsables del museu escocès mai no deixen la seva joia, com confirma Aguer. El Crist de Glasgow es mou menys que Dalí, que mai no va visitar el Brasil, ni Sud-amèrica, perquè el geni català “no tenia gaire interès a viatjar”, explica Aguer. “Repartia el seu temps entre Cadaqués, que era el microcosmos, París i Nova York”.
Fa uns mesos a uns carioques se’ls va acudir estampar la cara del pintor en monedes i bitllets virtuals de real, la divisa brasilera, per denunciar els altíssims preus a Rio. Van crear una pàgina de Facebook anomenada Rio
$urreal-nau pague, que ha agradat a més de 200.000 persones i ja ha estat replicada en altres ciutats. En inaugurar-se l’exposició, la pàgina, que “divulga i boicoteja els preus extorsionadors”, va anunciar la mostra i va afegir una dada bàsica: “És important recordar que serà DE FRANC!”, deia, amb majúscules.
c