Mèxic frustra un Brasil matusser
L’amfitrió, partit en dos, no pot batre el brillant porter Ochoa
Zero a zero. Sense els ajuts arbitrals del debut, el joc del Brasil en el segon partit de la seva Copa del Món no va donar per a més contra un Mèxic molt més ordenat que l’amfitrió i que va merèixer una igualada que no assegura encara la classificació a cap dels dos, tot i que en darrer terme va ser determinant la sublim actua- ció del porter dels mexicans, Ochoa, que es va lluir per evitar el gol en les quatre clares oportunitats que va tenir l’equip local, en el qual, a banda d’això, va anar en augment el desconcert, fins a quedar generalment partit en dos en una segona part decebedora per a la torcida.
Ja durant el primer temps el Piojo Herrera, el seleccionador mexicà, havia aconseguit plenament el seu propòsit de contenir l’atac local amb el seu habitual sistema de tres centrals al darrere (Rodríguez, l’exbarcelonista Márquez i l’encara espanyolista Moreno, que per cert va rendir a un gran nivell), que permetia a un d’ells sortir sempre, o gairebé sempre, a buscar el brasiler que amenacés de fer algun mal. Per descomptat, perquè això li sortís bé contra un adversari amb tan bona tècnica individual calia un enorme desplegament físic dels seus homes, que no van defallir. Sobretot quan, després de veure-les venir principalment durant una bona estona, en vista que la canarinha tampoc no estava tan fina es van decidir a disputar-li la possessió de la pilota i buscar la porteria contrària.
I, sens dubte, va ser clau disposar com a porter propi d’un Ochoa providencial, que a la primera part ja va evitar dos gols fets, en un esplèndid cop de cap avall de Neymar superant Márquez, que va desviar al costat del pal de dret en una espectacular estirada (26), i una rematada molt a prop de Luiz Gustavo que va treure amb el pit (44).
Tan cert com que sense Ochoa podria anar guanyant per 2-0, la sensació en el descans era que el Brasil no estava complint totes les expectatives, que no era tan superior, que no tenia el partit totalment controlat. I aquesta impressió no milloraria pas, després. Més aviat al contrari.
Scolari, el seleccionador brasiler, va fer un canvi tàctic en el descans que anava més enllà de fer sortir Ramires i fer entrar Bernard. Aquest va anar a la banda dreta, Neymar a l’esquerra i Oscar es va situar de mitja punta.
Va ser pitjor el remei que la malaltia, perquè la canarinha va quedar molt sovint partida per la meitat i a mercè, al centre del camp, d’un control cada vegada més fort d’un rival que s’animava per moments a aventurar-se en terreny brasiler. El problema per als mexicans és que en totes les seves rematades, cada vegada més a mesura que passaven els minuts, van tenir el punt de mira massa alt. N’hi va haver que van
BON SISTEMA Mèxic va controlar molt bé la situació amb el seu conegut sistema de tres centrals MILLOR PORTER Ochoa, estel·lar, va evitar dos gols de Neymar, un de Luiz Gustavo i un altre de Thiago Silva
passar molt a prop del travesser, però sempre per sobre.
Si no per marcar un gol, aquesta insistència els servia almenys per desconcertar més i més els amfitrions, incapaços de recolzar-se amb assiduïtat en un joc combinatiu digne d’aquest nom. Neymar, partint des de l’esquerra com havia jugat gairebé sempre quan es va fer gran al Santos, no trobava suports entre els seus companys, més enllà d’alguna arrencada de Marcelo, i es perdia en accions individuals. Tot i que en una altra rematada (69), després de parar la pilota amb el pit, va tornar a posar a prova els reflexos d’Ochoa, que aquest cop la va desviar amb la cuixa i amb l’estómac.
Encara faria una altra ostentació de reflexos, el porter mexicà, aquesta vegada (86) amb els dos braços al davant en un cop de cap
molt proper de Thiago Silva en una falta picada per Neymar.
Amb això i un xut massa creuat de Jõ es van acabar totes les accions positives d’un Brasil que al final també va haver de donar per bona la igualada. Perquè Mèxic, impulsat tant pels encerts del seu porter com per la solvència del seu sistema tàctic, va acabar perdent-li tot el respecte i fent seves les dues últimes accions de perill del partit: un xut de Guardado (90), que va seguir el mateix destí massa elevat de tots els anteriors, i finalment, en el primer dels tres minuts afegits, una intervenció de Júlio César en una dura rematada de Jiménez.
El 0-0 feia justícia, encara que pugui semblar una paradoxa en un partit en què un porter va salvar quatre gols cantats.