Memo, amb perdó
Mèxic es torna a creuar en el camí de Neymar, que plora amb l’himne i no pot riure per culpa del porter rival
Carles Ruipérez “Vostè sap que a Espanya memo significa ximple?”, li va preguntar l’enviat especial de La Van
guardia a Guillermo Ochoa abans de la semifinal del Mundial de clubs del 2006 al Japó. Llavors era el porter de l’Amèrica i estava a punt d’enfrontar-se al Barcelona de Ronaldinho, l’anterior estrella del Brasil. “Sí? Doncs llavors escrigui que em dic Guille o Guillermo”, va respondre ràpidament el porter demostrant que està perfectament bé dels reflexos dins i fora del camp. Ahir, set anys i mig després, Ochoa, amb quatre parades espectaculars, va silenciar el Castelão de Fortaleza. No tant com Gigghia, però la seva actuació la recordaran durant molt de temps Neymar, Thiago Silva i Paulinho, als quals els va refusar quatre gols clars per privar la
canarinha del segon triomf i de venjar la plata dels Jocs de Londres. “És el partit de la meva vida. Era el marc perfecte”, va confessar el goleiro amb pentinat afro.
“Terra adorada! D’entre altres mil, ets tu, Brasil, oh, pàtria estimada! Dels fills d’aquesta terra ets mare gentil, pàtria estimada, Brasil!”. Així són les últimes estrofes de l’himne del Brasil. El que canten el públic i els jugadors del Brasil a cappella i intimida com si fos la haka dels All
Blacks de rugbi. Amb tanta emoció el canten i tanta il·lusió té Neymar –i tot el país– per aquest torneig, que ahir, amb els sentiments a flor de pell, no va poder reprimir les llàgrimes quan va escoltar aquestes últimes estrofes de l’himne.
El plor inicial del barcelonista va ser premonitori perquè després es va quedar amb les ganes de riure. De nou Mèxic es va creuar al seu camí com a Wembley en la lluita per l’or. Si no va poder celebrar Neymar va ser per culpa de Memo Ochoa, perdó, Guille, que va estar incommensurable sota els pals. El porter farà 29 anys el 13 de juliol, que és el dia de la gran final de Maracanã. Seria una gran sorpresa que el celebrés a Rio de Janeiro, equiparable al drama que significaria si en aquest partit no juga l’amfitrió. Tot i això, en cap dels cinc partits de la passada Copa Confederaciones ni al Mundial de 1950 ni en el seu debut contra Croàcia la canarinha no s’havia quedat sense marcar. Si ahir no va poder fer gol en els 90 minuts, l’heroi va ser Ochoa, que va provocar que el tequila tingués més èxit que no pas les caipirinhes.
Suplent a Alemanya 2006 i a Sud-àfrica 2010, al Brasil ha arribat el moment d’Ochoa, que feia tres anys que era a l’Ajaccio sense que ningú s’adonés de les seves parades fins que en aquesta temporada ha descendit a la Ligue 2, i ha sonat per ser el segon porter del Barça, perquè queda lliure. El porter fins i tot es va permetre el luxe d’imitar la parada de Gordon Banks a l’Asteca davant la rematada de cap de Pelé al Mundial de 1970. Qui va posar el cap va ser Neymar. Però Memo, amb perdó, es va estirar i va salvar el gol. “De les quatre aturades em quedo amb el cop de cap a tocar del pal. Era la més complicada”, va escollir Ochoa. Encara que si no fos per Neymar podria semblar que el Brasil ara no vol quedar primer de grup per si de cas queda aparellat amb Espanya a vuitens.
c