Sense xarxa al temple del futbol
Espanya necessita a Maracanã, contra l’agosarat Xile d’alexis, una victòria que li faci el boca a boca en el campionat
Els somnis d’Espanya de revertir la seva situació complexa en el Mundial dormen en un hotel exclusiu del barri de Leblon de Rio, un establiment amb platja privada, és el recinte on s’allotja la selecció brasilera quan juga a Maracanã i l’hostalatge on va dormir Leo Messi i companyia per al seu debut en el Mundial contra Bòsnia. Des d’allà sortirà avui la selecció espanyola per defensar la seva bona estrella i per buscar la victòria tant sí com no.
El grup de Vicente del Bosque necessita un triomf obligat i reparador, un èxit per no deixar la festa del futbol a l’aperitiu, per no anar entonant el camí de l’adéu com si hi hagués una maledicció sobre algunes campiones. L’espera Xile, un adversari amb caràcter, contra qui cal córrer i pensar, tocar i lluitar, un rival que mai no et deixa tranquil.
Als xilens, un punt els pot anar de perles; a Espanya, el que li serveix és guanyar i arreglar tant com pugui el balanç de gols. “El que he transmès als jugadors és que no depenem de ningú. Tot és encara a les nostres mans”, va sentenciar Del Bosque.
El temple de Maracanã espera com una catedral laica la reina vigent de la competició. Una reina que no vol abdicar encara que això estigui en voga actualment i una reina que no pot tornar a oferir una imatge tan lamentable com la que va exhibir contra Holanda.
Per això és un partit per transformar en fets tota la fe, l’orgull i la convicció que s’han tractat de verbalitzar des que Iker Casillas i companyia van fer un ridícul històric en el debut. “Hem d’igualar Xile en intensitat i agressivitat, no ens hem d’empetitir”, va demanar el tècnic de Salamanca.
No hi ha un lloc millor que Maracanã, que sona a música de gol, que enlluerna totes les mirades i on als voltants llueixen els colors de la canarinha i del Flamengo, per donar un cop sobre la taula. Quin lloc millor que Rio, on el Crist Redemptor es va vestir ahir amb els colors de la verdeamarelha en honor a la seleção, per reaccionar.
Espanya vol donar-se una oportunitat de continuar aspirant a tornar a aquesta capital del futbol on es disputarà la final i on es respira el Mundial com enlloc més d’on ha estat Espanya fins al moment.
Això sona avui molt llunyà, però sonarà impossible si Espanya no arregla la situació dins del grup. A Del Bosque se li demanen canvis i els canvis seran una realitat que encara caldrà veure en quina quantitat i en quines dimensions. Si cauen vaques sagrades o només jugadors perifèrics. Pedro, sempre disposat al combat, el vertical Cesc Fàbregas i un Javi Martínez que sembla molt en forma treuen el cap per la finestreta dels revulsius amb Silva, Xavi o Piqué en la llista de possibles damnificats
“Hi haurà algun canvi, però no gaires. Els 12 que l’altre dia no van sortir són grans futbolistes i algun d’ells pot entrar a l’onze inicial”, es va limitar a comentar el seleccionador espanyol. “Contra Xile el menys important és qui serà titular. Cal guanyar com sigui”, li va donar un cop de mà Fernando Torres, un dels que sempre sona com a titular en la premsa que més afecte li té, la madrilenya.
Espanya ha apel·lat al caràcter i caràcter és el que sobra a Xile. “La roja és nostra”. No és el lema d’un anunci d’una televisió espanyola, sinó d’una cadena xilena, que defensa que aquest qualificatiu ha acompanyat tota la vida l’equip ara dirigit per Jorge Sampaoli i que té en el barcelonista Alexis Sánchez el seu vaixell insígnia.
Com superar el futbol de vertigen dels xilens? Doncs només amb el toc, no. Almenys això és el que va exposar el seleccionador. “Hem de barrejar el nostre futbol habitual amb altres maneres de jugar que poden fer mal a Xile”. És a dir, més verticalitat i
L’ALINEACIÓ “Hi haurà algun canvi, però no gaires”, es limita a comentar Vicente del Bosque EL MISSATGE A L’EQUIP “Encara és tot a les nostres mans, no depenem de ningú”, diu el tècnic A LA RECERCA D’UNA REACCIÓ No hi ha un lloc millor que aquest estadi, que sona a música de gol, per donar un cop sobre la taula
pilotes a l’espai cap als davanters. Però només verticalitat? Doncs tampoc. “Cal controlar bé els moments del partit, una cosa que no vam saber fer contra Holanda. Hem de tenir paciència. El partit es pot guanyar en el minut 1 i també en el minut 90”, va analitzar Fernando Torres.
La selecció espanyola es debat entre la urgència per guanyar i la necessitat de fer-ho per un bon marge, la qual cosa pot generar ansietat al cap dels futbolistes. Com sempre, Del Bosque va buscar el costat positiu d’aquesta situació. “El pitjor és el passotisme. En canvi, l’ansietat, si és una ansietat controlada, pot ser bona per als futbolistes i se’n pot extreure un gran resultat”. El seleccionador confia que els seus futbolistes seran capaços de superar la situació, ja que amb ell mai no han perdut dos partits seguits.
Espanya i Xile es coneixen d’allò més bé. Els espanyols van derrotar els xilens a Sud-àfrica (2-1) i el mes de setembre passat van disputar un amistós a Ginebra que va acabar en taules (2-2) perquè Navas, absent en aquest Mundial, va salvar els de Del Bosque in extremis. Avui a Maracanã –paraula que vol dir ocell verd–, la situació extrema és per a Espanya. Des de fa uns dies es pot veure a Rio una magnífica exposició de Salvador Dalí. Seria molt surrealista que la campiona caigués tan aviat. Això és el que prova d’evitar.