Wilmots creu en les variants
Bèlgica es transforma després del descans per remuntar a una Algèria ultradefensiva
Dubtar de Bèlgica, no considerar-la una de les seleccions revelació d’aquest Mundial –per no dir ja un aspirant a tot– era fins ahir una mena de desacatament, un pecat venial propi de profans en la matèria. Ahir, a Belo Horizonte, lluny d’aquells escenaris on es va guanyar la fama de selecció de culte durant la fase de classificació, aquests nous diables vermells van mostrar les seves debilitats, la seva falta de profunditat quan el rival se li planta al darrere. Sí, Bèlgica també és capaç de perdre’s en la possessió estèril. Però si alguna cosa van demostrar els companys de Courtois és una gran capacitat d’adaptar el seu joc a les circumstàncies i remuntar un partit renunciant sense complexos a un estil i apostant per un altre. Ni Marc Wilmots ni els aficionats belgues no s’esquincen les vestidures per renunciar al toc i encomanar-se al joc direc- te per capgirar un partit. Una capacitat de transformació que la fa, efectivament, aspirant a tot o gairebé tot.
Amb dos pivots ben enganxats a la línia defensiva i el marcatge ferri del central Bougherra –una autèntica mola– a Lukaku, l’únic belga destacat en punta, Algèria va deixar clar des del principi que la seva estratègia passava per anul·lar el seu rival i mirar de buscar les seves ocasions a la contra. Tant, que en els primers minuts Bèlgica va portar la seva possessió al 70%, però no va arribar a xutar a porteria.
Els plans aviat li van començar a sortir bé, al tècnic bosnià d’Algèria, Vahid Halilhodzic, que va veure com en una de les contres del seu equip Vertonghen cometia un aparatós penal sobre Feghouli que el mateix valencianista transformava per posar en avantatge els seus als 24 minuts de joc. El resultat, com és obvi, és que els algerians es van tancar encara més i els belgues amb prou feines van disposar d’un xut exterior de Witsel al 35 i d’una rematada de Chadli a les mans de Rais al 44 després d’una acció personal d’Hazard com a úniques accions de perill en tot un primer temps que se’ls va acabar fent massa llarg.
L’AUTOBÚS Després d’avançar-se amb un gol de Feghouli de penal, Algèria es va tancar al darrere
Calia canviar la dinàmica del partit, i el tècnic belga no va dubtar a moure la banqueta per treure al terreny de joc Mertens, Origi i, en última instància, Fellaini, els homes que van revolucionar el partit. L’altre va ser Hazard, que va assumir més protagonisme, amb Chadli, perquè el joc belga va agafar més profunditat per les bandes.
Després d’avisar Origi al 66 en culminar una ràpida acció d’atac i enviar la pilota al ninot, un xut a l’olla de De Bruyne va acabar a les xarxes després d’un gran salt de Fellaini (70), que va superar el seu marcador. Bèlgica empatava i ja es demostrava imparable. Deu minuts després, Mertens feia impossible la reacció d’Algèria en rematar una contra liderada per Hazard.