La banca i els polítics defensen el paper del Banc d’espanya
Guindos advoca per una banca sanejada per recuperar l’economia
Banquers i polítics van donar ahir un cop de mà al Banc d’Espanya, després de les crítiques llançades abans-d’ahir pel president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, sobre els errors de la supervisió bancària, amb l’anterior Executiu.
El ministre d’Economia, Luis de Guindos, va ser el més ambigu i va evitar la pregunta directa: va admetre errors en el passat, però va preferir mirar cap endavant. El ministre va explicar que quan ell va començar a acudir a les reunions a Brussel·les la seva tasca era buscar solucions per arreglar la situació de la banca a Espanya. Guindos va remarcar que, en aquests moments, l’important per a l’economia espanyola és que “el sistema bancari és solvent, transparent, disposa de més capital i ha canviat les seves normes de govern corporatiu”, la qual cosa ajudarà a fer que torni el crèdit.
Pel que fa als ajuts que les entitats financeres han rebut, va defensar que “part d’elles es recuperaran al final del procés”. Això preveu que s’aconseguirà quan es privatitzi el 100% de Bankia, de la qual fins ara s’ha venut el 7,5% per 1.300 milions. No va donar pistes de quan es vendrà un altre paquet d’aquesta entitat nacionalitzada. Quant a Catalunya Banc, va sostenir que abans de l’agost es tancarà el procés de venda.
Respecte al cost final per al contribuent de la reestructuració financera, Guindos també va eludir respondre per què el PP es va negar, la setmana passada, al Congrés a l’elaboració d’un informe sobre això per part del Tribunal de Comptes.
Sobre futures reformes, va esmentar la imminent reforma fiscal, una nova llei d’auditoria i un nou pas de rosca a la llei concursal per vendre pimes amb quitaments, encara que estiguin a la vora de la fallida, per salvar-les.
José Manuel González-Páramo, exmembre del BCE, sí que va defensar en les jornades “L’Europa que deixa la crisi”, celebrades a Santander, les actu- acions del Banc d’Espanya en la crisi. “Si alguna cosa no hauria de quedar enmig de la boira és la qualitat tècnica dels equips d’inspecció del Banc d’Espanya”, va assenyalar. Considera que “en els anys 2000 el Banc d’Espanya no podia tancar entitats perquè no disposava dels instruments per fer-ho”. Va recordar que després del memoràndum d’entesa sí que té potestat per posar el forrellat en cas de necessitat. González-Páramo va destacar que el
La banca espanyola és un 12,5% de l’europea, però representarà el 30% en la nova supervisió del BCE
Banc d’Espanya va introduir les provisions dinàmiques com un matalàs de seguretat perquè les entitats poguessin fer front a pèrdues imprevistes, si bé no van ser suficients i no van poder evitar que la banca espanyola necessités finalment els 41.300 milions que va injectar la Unió Europea per sanejar els seus balanços. “El Banc d’Espanya va passar per ser un avançat de la seva època perquè va posar en marxa les provisions dinàmiques que es van manifestar insuficients per la dimensió de la crisi, però alguna cosa va fer”, va asseverar. En la defensa que va fer González-Páramo del cos dels inspectors del Banc d’Espanya, va oferir una dada: la banca espanyola representa un 12,5% del conjunt de l’europea i, en canvi, el personal directiu espanyol enviat al Banc Central Europeu per a la nova supervisió representa el 30%.
També va defensar l’actuació del Banc d’Espanya durant la crisi el president de CaixaBank, Isidre Fainé. Va assenyalar que “la tasca del supervisor financer abans, durant i després dels anys més durs de la crisi ha estat estricta, professional i eficaç”. Pel president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, “no és bo buscar bocs expiatoris, ja que és un problema que té moltes arestes”. Va admetre que set anys després és “fàcil fer diagnòstics”, però en aquell moment “no era tan fàcil veure la situació”.
Per part dels polítics, des de Madrid van defensar la tasca del supervisor el portaveu d’Economia al Congrés del PP, Vicente Martínez-Pujalte, així com Pedro Azpiazu (PNB). El portaveu socialista d’Economia, Valeriano Gómez, va assegurar que Barroso “l’ha encertada menys vegades de les que l’ha errat en la seva política econòmica, la seva visió de la sortida de la crisi i la imposició de polítiques d’austeritat”. Martínez-Pujalte va arribar a parlar de per què Portugal (país del president de la CE) no va aplicar mesures, ja que va ser un dels països rescatats.