Joan Carles I firma la llei d’Abdicació en un acte sobri i solemne
El Monarca cedeix el seient al seu fill com a símbol de la successió
El regnat que va començar el matí del 22 de novembre del 1975 es va tancar ahir a les 18.15 hores de la tarda amb una cerimònia solemne, austera i, sobretot, breu. Joan Carles I va sancionar la llei d’Abdicació i amb aquest tràmit legal va deixar pas al seu fill Felip VI, que avui serà proclamat nou rei d’Espanya. La continuïtat dinàstica, l’estabilitat institucional i el mandat constitucional es van fusionar en l’abraçada que pare i fill, de rei a rei, es van fer en finalitzar l’acte que va tenir lloc al saló de Columnes del Palau Reial. Com a testimonis, els 160 convidats representants institucionals o d’organitzacions oficials. a més de familiars del Rei.
LA CERIMÒNIA Un acte de menys de vint minuts va tancar el regnat que va arrencar el 1975 GEST REIAL Joan Carles es va fondre en una abraçada amb el seu fill i li va cedir el lloc ESCALF FAMILIAR Tots van besar Joan Carles: Sofia, Felip i les seves filles; tret de Letícia
Joan Carles I va firmar la seva abdicació sobre la taula de les efígies, el mateix moble on el 12 de juny del 1985 es va firmar el tractat d’adhesió d’Espanya a la Unió Europea, que estava col·locat en un lateral del saló. El Rei va sancionar l’última llei del seu regnat que va ratificar el president del Govern, Mariano Rajoy, i es va dirigir de nou al seu lloc i, en passar davant de la reina Sofia, es va acostar i la va besar. Després es va fondre en una abraçada amb el seu fill segellant així el traspàs de funcions que no de poders, ja que la monarquia espanyola no en té. El pare, en un altre gest cap al fill, li va cedir el lloc davant de la cadira que havia ocupat, de manera que Felip va que- dar al costat de la seva mare, i Joan Carles, al costat de Letícia. Tots aplaudien el rei que se n’anava i aquest, en un moment, va aplaudir el rei que arriba, de manera que tots van aplaudir tots. També les dues nenes, Leonor i Sofia, doñas segons el protocol que encara no els domina, aplaudien com la resta dels convidats. Tant la ja princesa d’Astúries com la seva germana, Sofia, que van seure en un lateral al costat de la infanta Elena, van estar a tota hora pendents de les indicacions de la seva mare, que en un moment els va assenyalar el camí cap al seu avi perquè li fessin un petó. Una altra foto per a la història, la del rei sortint amb la seva néta Leonor, cridada a seguir el seu camí, que es va aixecar per fer-li el petó, al qual va seguir el de la infanta Sofia i una petita ensopegada del rei Joan Carles, que es va voler recolzar al braç de la cadira i va caure cap enrere. Només Letícia es va quedar sense petó. L’himne nacional va tancar l’acte com l’havia inici- at. En menys de vint minuts, els que va durar la cerimònia amb què es va tancar un període històric, el que es va iniciar al final d’una dictadura i ha culminat en una democràcia plena.
L’acte per si mateix hauria estat més que breu, gairebé un vist i no vist, sense la intervenció d’un protagonista involuntari, el sotssecretari de la presidència del Govern, Jaime Pérez Renovales, el qual, abans de donar lectura al preàmbul i al text de la llei d’abdicació, també va llegir la carta de renúncia del Rei, i el missatge complet que el senyor Joan Carles va dirigir als espanyols el passat 2 de juny. La lectura d’aquests documents va permetre, d’alguna manera, allargar un acte que, si s’hagués limitat a la firma de la llei d’Abdicació no hauria durat més de cinc minuts.
A les sis de la tarda del 18 de juny, com un rellotge i com estava programat, el rei Joan Carles va fer els últims passos del seu regnat. Recolzat en un bastó, va deixar el saló del Tron, on s’ha-
via reunit la família reial, el president del Govern central i els del Congrés, Senat, Tribunal Constitucional i Consell Superior del Poder Judicial, representants, dels tres poders de l’Estat i altres familiars del Rei. Les infantes Leonor i Sofia i els prínceps d’Astúries i els reis Joan Carles i Sofia, que a partir d’ara seran els components de la família reial, van entrar els últims al saló de Columnes. Els havien precedit la infanta Elena, amb el seu fill Felipe de Marichalar, les infantes Pi- lar i Margarida i altres familiars del rei com Constantí i Anna Maria de Grècia. El gruix dels convidats estava format pel Govern en ple; les meses del Congrés i del Senat i els portaveus parlamentaris, excepte els del PNB, IU, BNG i ERC.
Josep Antoni Duran Lleida, Josep Lluís Cleries. Josep Sánchez Llibre, Manuel Planes (per CiU) i José Montilla (PSC) formaven el grup de parlamentaris catalans presents. En la cerimònia eren presents tots els presidents autonòmics, excepte Artur Mas –que arriba avui a Madrid de tornada dels Estats Units–, que va estar representat per la vicepresidenta Joana Ortega, i el lehendakari, Iñigo Urkullu. Tant el president de la Generalitat com el basc sí que assistiran en el Congrés a la proclamació de Felip VI per les Corts Generals. En el lateral esquerre de la sala, darrere de la taula on el Rei va firmar l’abdicació i al costat de la bandera d’Espanya, estaven ubicades per ordre d’aprovació dels estatuts d’autonomia –Euskadi, Catalunya, Galícia i Andalusia, en els primers llocs– les ensenyes de totes les comunitats, així com de les ciutats autònomes de Ceuta i de Melilla. També va ser significativa la presència dels expresidents del Govern Felipe González, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero, així com la dels ponents vius de la Constitució, Miquel Roca, José Pedro Pérez Llorca i Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón. En nom dels agents socials, Joan Rosell, presi- dent de la CEOE; Manuel Teruel, del Consell Superior de Cambres de Comerç; Cándido Méndez, secretari general d’UGT; Fernando Lezcano, en representació de CC.OO.; Fernando de Almansa i Alberto Aza, excaps de la Casa del Rei, així com la vídua de Sabino Fernández Campo. Joan Carles va dir adéu davant un auditori molt diferent del que va assistir quan va arribar al tron, fa gairebé 39 anys. Alguns dels presents d’ahir estaven llavors perseguits per les seves idees.