Felip VI: inaugurar l’esperança
UN sentiment emergeix amb claredat en el complex moment polític que estem vivint: l’esperança que la majoria dels espanyols senten davant la coronació de Felip VI. Segons les enquestes, s’ha revertit la crisi de credibilitat que havia patit la institució monàrquica en els últims temps. Tan positiva és la imatge de Felip de Borbó i Grècia, tan valorats són la seva sobrietat, rigor personal i preparació, que l’anunci de la seva investidura ja ha reconvertit el desencant dels últims temps en confiança. La imatge que il·lustra la portada d’aquest exemplar de La Vanguardia és la d’un relleu normalitzat en la principal institució de l’Estat d’una democràcia consolidada. És un relleu per al qual Felip s’ha preparat a consciència i que assumeix amb responsabilitat i decisió. Un acte sobri i solemne, no exempt d’emoció per als seus protagonistes. Una abraçada per a la història.
Determinats sectors de la societat, aprofitant el malestar imperant després de vuit anys de duríssima crisi econòmica, impugnen el llegat dels últims 39 anys, el període més llarg de democràcia, pau, prosperitat, inclusió social i pluralitat lingüística i territorial de tota la nostra història. I, tot i això, segons asseguren els estudis demoscòpics realitzats en els dies previs a la proclamació, el 73% dels ciutadans es mostren convençuts que Felip de Borbó serà un bon rei. És una xifra molt alta en termes absoluts. I més en termes relatius, atès que cal contextualitzar-la en una conjuntura molt difícil.
Des de Catalunya, les expectatives positives que el nou Monarca desperta se centren en el desbloqueig de la situació política enrarida, que no troba un desenllaç esperançador. El clima que es respira a Catalunya és conseqüència de l’enorme impacte negatiu que, per a una àmplia majoria de catalans, va representar la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut renovat. Catalunya espera de la Corona una actitud de comprensió, respecte, reconeixement i complicitat cap a les seves singularitats culturals i lingüístiques, una cosa que Felip ja ha començat a manifestar en els discursos que ha pronunciat durant les seves freqüents visites a aquesta terra.
No són pocs els sectors de la societat catalana i de l’espanyola que, com La Vanguardia, propugnen una sortida dialogada a un conflicte que perjudica tothom. Una sortida que un pare de la Constitució Espanyola com Miguel Herrero de Miñón va descriure expressivament d’aquesta manera: “Salvar la cara de Catalunya sense humiliar Espanya”. Malgrat que les posicions estan molt enverinades, sens dubte una proposta de diàleg trobaria un ampli ressò en la societat catalana. Inevitablement, doncs, les esperances dels sectors que persisteixen en la tradició pactista catalana, se centren a la figura de Felip VI.
Són moltes les expectatives que suscita el nou Rei, malgrat que no està en condicions constitucionals de liderar, com va fer el seu pare en el període de 1975 a 1978, un canvi de paradigma a Espanya. El rei Joan Carles va lliurar tots els seus poders a la sobirania popular el 1977, amb la llei de Reforma Política i el 1978, amb l’entrada en vigor de la Constitució. Per tant, el nou Rei no pot executar actes polítics. Però disposa de funció arbitral i moderadora. Pot suggerir, animar, aconsellar, proposar, impulsar, inspirar. No s’ha de subestimar la importància de la funció simbòlica en la política.
El Rei encarna la unitat i la permanència de l’Estat, per la qual cosa pot contribuir a ampliar la base simbòlica de la unitat, emfatitzant, com hem assenyalat, el respecte per la diversitat mitjançant gestos com l’ús de les llengües cooficials. Sense necessitat d’actuar, Felip VI pot inspirar els canvis que la societat espera. Pot congregar i concertar esforços en la recerca d’un nou pacte davant la crisi. Pot liderar èticament la renovació de les estructures polítiques. Pot encoratjar la regeneració democràtica que les noves generacions esperen. I pot esperonar el desbloqueig de la situació política catalana. Tot plegat són demandes apressants a les quals encara no s’està donant una resposta oportuna.
La Constitució espanyola concedeix al Rei una funció simbòlica mentre atorga al Govern grans atribucions. Però el nou Rei pot encoratjar un nou clima, pot incorporar al relat de la nostra democràcia els anhels i les dificultats de les noves generacions i pot suggerir la necessitat d’encaixar millor la diversitat. Però seria intel·ligent per part del Govern no frustrar les expectatives de renovació. Seria un acte d’audàcia política aprofitar la vibració positiva que ja suscita Felip VI per impulsar canvis que demana la societat espanyola en general, i la catalana en particular, paral·lelament als esforços que el Govern ja fa perquè la recuperació econòmica sigui una realitat percebuda pel conjunt dels ciutadans. El moment és prou especial com per saber aprofitar el corrent d’alegria i esperança que suscita el nou Monarca per accelerar aquestes transformacions que el país anhela.
L’esperança presideix el dia de la coronació de Felip VI. El nou Rei és un home jove. El primer Rei amb titulació universitària de la història d’Espanya, d’acord amb la seva generació, que en el temps d’espera s’ha donat a conèixer al món en la seva qualitat d’hereu de la Corona o representant la institució als cinc continents, particularment a Llatinoamèrica, on ha assistit a les preses de possessió dels seus caps d’Estat. Felip VI té al costat una Reina que pot resultar la millor aliada per als reptes que la Corona té per davant, aportant capacitat de comunicació i modernitat a la institució.
La coronació és la primera gran notícia política des de fa anys. I això demostra que, malgrat totes les tristeses, les societats espanyola i catalana no es resignen davant una conjuntura difícil, sinó que s’enfronten amb esperit constructiu als seus fantasmes i, arraconant el pessimisme, es proposen de conquerir, amb el jove Rei, un temps nou.
Com dèiem ahir, cap país no es pot enfrontar a l’adversitat abjurant dels seus encerts històrics. El balanç del regnat de Joan Carles I conté més llums que no pas ombres. En el seu conjunt representa un èxit per a la societat espanyola, que ha experimentat un gran avenç en tots els terrenys. Estem segurs que el nou rei Felip VI està en condicions de prolongar aquest benfer, d’actualitzar-lo i de dotar el nostre pacte de convivència d’un nou sentit.