Jeroni Nadal
CIRURGIÀ OFTALMOLÒGIC
El coordinador de la unitat vitreoretinal de la clínica Barraquer ha dirigit la implantació d’un sofisticat dispositiu intraocular en una dona cega perquè pugui recuperar una mica de visió, una actuació pionera a Espanya.
Som-hi”, diu Aurora Castillo amb determinació. L’optometrista prem una tecla de l’ordinador, se sent un sorollet i la dona, invident, veu un esclat de llum. “Blanca, al centre”, diu. Després, en veu un més amunt, més avall, de més o menys intensitat… El sofisticat dispositiu que li acaben de connectar, amb un microxip implantat a dins de l’ull, funciona. A aquesta dona de 42 anys, a qui van diagnosticar una retinosi pigmentària quan en tenia 13 i des d’en fa deu no hi veu gens, ara li augmentarà la visió. No gaire, però es preveu que prou per veure la silueta de qui li parla. O del seu fill de tres anys, que no ha vist mai (sí que ha vist la seva altra filla de 23). “Em fa una il·lusió molt gran. No puc explicar amb paraules el que sento ara mateix”, diu emocionada, “és un abans i un després en la meva vida”.
Aurora Castillo és la primera invident tractada amb aquest nou sistema de visió artificial a Espanya. L’ha creat una empresa californiana, Second Sight, i l’implanta el Centre Oftalmològic Barraquer de Barcelona. La pacient, que viu a Los Palacios (Sevilla), es va assabentar pels mitjans de comunicació mesos enrere que Barraquer faria servir aquest nou sistema de visió artificial. Va anar a la clínica a interessar-s’hi, complia les condicions per beneficiar-se del dispositiu i va ser seleccionada per a l’implant, segons explica la seva parella, en Juan Miguel.
Els ulls de l’Aurora continuaran sense veure res perquè el dispositiu no cura la malaltia que la va deixar cega. De fet, una de les coses que més la sorprenien ahir en les primeres proves del xip és que portava els ulls embenats. Hi veurà perquè el complex sistema electrònic supleix en part la seva visió natural danyada.
Per a aquesta visió artificial, avui fa una setmana, el cirurgià oftalmològic de Barraquer Jeroni Nadal li va implantar un xip a dins de l’ull, adossat a la retina i connectat a una antena i a un aparell electrònic. Tot microscòpic. L’observador no veu res a l’ull de la pacient, només es veu envermellit per l’operació.
A més del xip a dins de l’ull (que l’Aurora assegura que no molesta gens), la pacient portarà unes ulleres especials que tenen una microcàmera al pont del nas i un receptor de senyals en una branca, tot connectat a un mini- ordinador, que podrà dur penjat a l’espatlla o la cintura. El sistema funciona de manera que la càmera de les ulleres capta l’esce- na davant l’invident i envia el vídeo al miniordinador, que processa la informació i la reenvia a l’antena de les ulleres i d’aquí al circuit de dins de l’ull. Allà, el xip converteix els senyals en petits polsos d’electricitat que estimulen les cèl·lules de la retina interna no fetes malbé (les que estan fetes malbé són a la part externa de la retina). Els estímuls es transmeten mitjançant el nervi òptic al cervell, que els descodifica i identifica què es veu. Aquesta última part del mecanisme funciona com en la visió natural. El dispositiu electrònic supleix la tasca que hauria de fer la part danyada de la retina.
La retinosi pigmentària, per als afectats de la qual està indicat aquest sistema, és una patologia genètica que no té cura avui dia. És una de les causes més freqüents de ceguesa en les persones que no tenen una edat avançada –es calcula que a Espanya pot afectar entre 8.000 i 10.000 persones–. Pot aparèixer a una edat diferent en cada pacient i evolucionar més o menys ràpid. Degeneren les cèl·lules de la reti- na i, a causa d’això, es va perdent capacitat i camp de visió fins arribar a la ceguesa. En el cas de l’Aurora, encara veu un puntet de llum. Per a aquesta classe d’invident està recomanat aquest implant.
El dispositiu del xip li permetrà guanyar un camp de visió poc ampli (d’uns 20 graus), però podrà distingir llums i ombres, formes, contorns i moviment… Per exemple, podrà veure la silueta de qui té al davant o si hi ha un objecte, una finestra, si la televisió està encesa…
Pot semblar una millora reduïda, però Jeroni Nadal, que ha vist invidents tractats amb aquest sistema (n’hi ha almenys 97 als Estats Units) assegura que per als afectats suposa un canvi enorme, que els dóna més seguretat i autonomia per moure’s. Als EUA es va començar a provar fa set anys. Quan ahir li preguntaven a l’Aurora si li fa por decebre
les expectatives, assegurava que “sé què he vingut a fer, de no veure-hi gens a veure una silueta ja serà una cosa gran”. Afegeix que la millora li fa “una sensació de llibertat” i que espera moure’s “millor, encara que hagués de continuar fent servir el bastó i el gos guia, però almenys veuré què tinc al davant”.
Després de l’operació de la setmana passada i la connexió de l’aparell ahir i les primeres proves d’estimulació de la retina, a la pacient encara l’espera un mes i mig de rehabilitació. Ahir es van començar a connectar els microestimuladors del xip (en porta 60) i a modular-ne la intensitat, i continuarà així uns dies. També s’ensenyarà a la pacient a reconèixer què veu, a reeducar el cervell per veure-hi amb aquest sistema –la clínica preveu que la rehabilitació es faci en part a la Barraquer i en part a l’or- ganització ONCE–. Quan torni a casa, la pacient portarà les ulleres posades –“crec que no me les trauré en tot el dia”–. Quan se les tregui, serà com tancar els ulls.
A Barraquer ja tenen diversos pacients que hi estan interessats i que es podrien beneficiar d’aquest dispositiu, assenyala Jeroni Nadal, que coordina la unitat de vitreoretina de la clínica. Afegeix que el dispositiu també s’ha provat amb èxit als Estats Units en pacients amb alguna altra patologia visual. L’inconvenient més important és el cost (uns 120.000 euros). En aquest primer cas, el cost l’ha cobert la Fundació Barraquer, però la pretensió seria que es pogués posar l’implant a més invidents amb finançament d’alguna institució o de la sanitat pública.
El dispositiu electrònic va ser aprovat l’any passat per l’agència del medicament dels Estats Units, i també ho ha fet l’europea. A part d’Espanya, ja s’ha començat a utilitzar o es preveu fer-ho ben aviat a diversos països, com Suïssa, Itàlia, Gran Bretanya i França.