Bolinaga, en llibertat
Els jutges aixequen la vigilància domiciliària per “desproporcionada”
L’etarra Josu Bolinaga torna a estar en llibertat a causa del “càncer cerebral en estadi terminal” de què pateix, després de l’avaluació mèdica sobre l’evolució de la seva malaltia.
L’etarra Josu Bolinaga torna a estar en llibertat. Aquesta era la seva situació des d’agost del 2012, pel “càncer cerebral en estadi terminal” que pateix, fins al passat 3 d’abril, quan va quedar a presó domiciliària en espera de l’avaluació de dictàmens mèdics sobre l’evolució de la seva malaltia. La revisió del seu cas es va deure en part a les queixes de les associacions de víctimes, que veien passar els mesos sense que Bolinaga semblés afectat per agreujament de l’estat suposadament avançat de la seva malaltia. Les víctimes temien, en definitiva, que l’etarra hagués aconseguit exagerar la seva situació, beneficiant-se sense motiu de les mesures de generositat dels jutges, en aplicació dels reglaments penitenciaris.
Davant d’això, el jutge de l’Audiència Nacional Ismael Moreno va acordar l’esmentada mesura de presó domiciliària. I ha estat sobretot en vista del criteri dels metges que la Sala Penal ha resolt que Bolinaga torni a quedar en llibertat perquè pugui rebre tractament facultatiu en millors condicions. L’Audiència estima que, d’acord amb l’opinió dels facultatius, el càncer que té l’etarra es troba veritablement en fase terminal.
La Sala Penal raona que, en aquesta situació, mantenir Bolinaga a presó domiciliària resultaria “una mesura innecessària i desproporcionada”. Més encara, l’Audiència, en resposta a l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), considera que el que de cap manera procedeix és que l’etarra torni a la presó. Els dictà- mens mèdics –diu la Sala Penal– “clarament indiquen la inconveniència” que Bolinaga ingressi una altra vegada a la presó.
La resolució ha estat adoptada amb el vot dels magistrats José Ricardo de Prada i Clara Bayarri, mentre que la tercera component de la Sala, Concepción Espejel, s’hi ha pronunciat en contra. Els dos primers magistrats consideren que en aquests moments no hi ha risc que Bolinaga s’escapi ni que vagi a destruir proves sobre un assumpte pel qual encara no ha estat jutjat, perquè es va descobrir la seva relació amb els fets molts anys després d’ocorreguts. Aquests fets van ser l’assassinat del caporal de la Guàrdia Civil Antonio Ramos, el 8 de juny del 1986 a Arrasate (Gipuzkoa).
La Fiscalia de l’Audiència Nacional considerava que Bolinaga havia de seguir a presó domiciliària, i l’AVT subratllava l’existència d’aquesta nova acusació contra l’etarra per demanar que tornés a la presó. La magistrada que ha discrepat de la resolució argumenta sobre això que ara Bolinaga podrà dur a terme “sortides al seu lliure arbitri, sense vigilància ni més condicionament que no abandonar el seu terme municipal”.