Bagdad demana ajuda a Obama
Els EUA es plantegen utilitzar drons contra els gihadistes en “campanyes limitades”
Quan era legislador, el senador per Illinois Obama va ser un dels que va corejar allò de “no a la guerra” a l’Iraq. S’hi va oposar i va criticar la invasió d’aquell país encoberta sota una mentida. Va fer campanya en contra, sota aquest lema, i això va marcar una de les diferències entre l’Obamaworld –el món Obama, que es va imposar en les eleccions del 2008– i el Hillaryland, la terra de Hillary, la rival que va derrotar en les primàries demòcrates.
Si d’alguna cosa es penedeix Hillary al seu llibre Hard choices (decisions difícils), les seves me- mòries com a secretària d’Estat en el primer mandat del seu col·lega Obama, és precisament de no haver-se disculpat amb més força per encoratjar aquella invasió. En el seu cinquè any de govern, el president del “no a la guerra” es troba en el punt crític que el conflicte de l’Iraq deixi de ser només el conflicte de Bush i també formi part del seu llegat.
Ahir es va reunir a la sala Oval amb els líders del Congrés –el republicà John Boehner, president, i Nancy Pelosi, cap de la minoria demòcrata– i del Senat –el demòcrata Harry Reid, president, i Mitch McConell, cap de la minoria–. Els va plantejar la situació i les seves reticències a intervenir en aquest conflicte de més d’una dècada i que ha tingut una factura econòmica de milers de milions de dòlars i 4.500 morts a les files dels Estats Units.
Segons fonts oficials, el president Obama es planteja fer “campanyes limitades” de bombardejos aeris sobre els militants sunni-
DAVANT L’AVANÇ INSURGENT L’Iraq reclama atacs aeris com a única solució per recuperar territori CAUTELA MILITAR El Pentàgon té por que els bombardejos puguin tenir “complicacions greus”
tes, similars als atacs contraterroristes practicats a països com el Iemen. Seria una intervenció basada sobretot en l’ús de drons (pilotats a llarga distància) i menys exposada a utilitzar avions de combat.
Aquests plans van transcendir ahir, el mateix dia en què el Govern de Nuri al-Maliki va sol·licitar formalment als EUA que faci atacs aeris contra els militants gihadistes. Bagdad expressa així la seva incapacitat per frenar l’avançament dels insurgents, cada vegada més a prop de la capital.
Encara que la petició va tenir un caràcter formal, aquesta no és la primera vegada que Al-Maliki fa aquesta sol·licitud, com va informar The New York Times fa uns dies. Si llavors Obama va rebutjar fer-los, els líders del Pentàgon van indicar ahir al Senat que una campanya de bombardejos podria tenir “greus complicacions”, en l’àmbit polític i militar.
També van suggerir que una acció ràpida podria jugar a la inversa.
El general Martin E. Dempsey, cap de l’Estat Major conjunt, va reconèixer la petició formulada per l’Executiu de Bagdad de proveir-los d’una força aèria. Els iraquians ho veuen com l’únic recurs per reconquerir el territori perdut durant l’avançament dels gihadistes. Però Dempsey va advertir: “Això no és tan fàcil com veure un vídeo d’un comboi a l’iPhone i bombardejar tot seguit”. Aquest màxim comandament militar, del qual els republicans com John McCain han demanat el relleu, no va fer sinó reproduir la cautela del comandant en cap. Obama va respondre a la sol·licitud d’Al-Maliki divendres de la setmana passada. Abans d’anar-se’n un cap de setmana de descans a Califòrnia, va descartar enviar homes al camp de batalla, encara que va reconèixer que estudiava diverses opcions, des de bombardejos aeris a l’entrenament de tropes iraquianes, qüestió que el 2011 va resultar impossible per la negativa de Bagdad a la immunitat dels nord-americans.
Tot i això, en una idea que va repetir Dempsey, Obama va condicionar qualsevol ajuda que els líders de l’Iraq es posin d’acord. A parer seu, Al-Maliki no ha sabut resoldre les diferències sectàries existents. Sense aquesta reparació, Obama no està disposat a actuar, per la qual cosa sembla que encara no hi ha res imminent.
L’última enquesta de valoració de la seva tasca el situa en el nivell més baix, el 41%, mentre que la seva política exterior toca fons amb un 37%, indica la prospecció de The Wall Street Journal i la ca-
EL FRACÀS D’AL-MALIKI Obama condiciona la seva ajuda a l’entesa entre els líders polítics de l’Iraq EL FALCÓ DE BUSH Dick Cheney, artífex de la invasió de l’Iraq, acusa el president de “negligent”
dena NBC publicada ahir. Aquest mateix dimecres, el falcó entre els falcons, l’ex-vice-president Dick Cheney, gran partidari de la guerra iraquiana, va escriure una carta oberta a la seva filla Liz a Journal, en la qual ataca de mala manera Barack Obama per la seva indecisió.
“Poques vegades un president dels EUA s’ha comportat d’una manera tan negligent a compte de molts”. Segons Cheney, al president no el preocupa el terrorisme d’Al-Qaida, i qualifica de potineres les negociacions que va mantenir amb l’Iraq per deixarhi soldats, per la qual cosa va abandonar el país a la seva sort.
Les enquestes els contradiuen. La gran majoria de nord-americans vol girar full.