Elena abandona el PSC i el gruix del sector crític el deixa sol
El líder d’Avancem no aclareix si lliurarà l’acta de diputat o anirà al grup de no adscrits
Assegut en una habitació del centre cívic de les Cotxeres de Sants, amb la mirada posada al seu telèfon mòbil, ulls envermellits, veu trencada, Joan Ignasi Elena provava d’assimilar en solitud la seva decisió “extremadament dolorosa”, anunciada minuts abans en roda de premsa, de deixar el PSC i el grup parlamentari.
La seva renúncia al carnet socialista, cosa que no significa que deixi de ser diputat ja que s’està plantejant integrar-se al grup de no adscrits del Parlament, era una de les possibilitats que sospesava Elena des de feia sis mesos, quan va ser apartat per la direcció del PSC després de trencar en el Parlament la disciplina de grup i votar a favor de la consulta. Els seus desacords públics i privats amb Pere Navarro eren una constant, però no va ser fins dimarts a la nit, en comprovar la seva posició de debilitat en el partit, així com el seu rebuig de la figura de Miquel Iceta com a eventual nou líder socialista, quan es va decidir a fer el pas.
“Es pot ser rebel però no eternament crític en una organització, altrament corres el risc de fer el ridícul”. Amb aquesta confessió va engegar Elena la seva multitudinària roda de premsa, en la qual va estar flanquejat pels seus col·laboradors Jordi del Rio, Fabián Mohedano, Glòria Plana i Santi Lapeira.
Evitant qualsevol signe de bel·ligerància amb el PSC, Elena va admetre que ja no tenia cap altra opció que anar-se’n del partit, en haver arribat al “convenciment” que les posicions que defensa, la seva aposta sense matisos pel dret a decidir, “no poden obtenir en aquests moments un suport majoritari en el PSC”.
La renúncia d’Elena no pot desvincular-se de la fallida operació per col·locar Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma, com a substituta de Pere Navarro. Elena i Avancem van apostar molt fort per Parlon, ja que hi veien la possibilitat de renovar les estructures del partit i modificar el discurs del PSC respecte al dret a decidir. El sorprenent cop de porta de Parlon, quan tot semblava lligat i ben lligat, els va deixar descol·locats. “Divendres, dissabte, vam escoltar una música –la de la proposta de Parlon– que ens agradava, però diumenge no va poder ser”, va admetre ahir.
Elena es va plantejar llavors liderar una candidatura que agrupés els crítics i disputés a Iceta la primera secretaria, però l’obligació de reunir 2.000 avals de la militància abans de l’1 de juliol va emergir com un mur infranquejable. Sobretot perquè en els últims mesos Avancem s’ha anat enemistant amb la resta dels
Marina Geli i Núria Ventura continuaran en el grup socialista i veuen la decisió d’Elena “precipitada”
crítics. Una solitud que es va posar en evidència ahir després de l’anunci del seu adéu. Aquest podria haver-se convertit en el primer pas de l’escissió entre els crítics i la majoria del PSC, però va passar exactament el contrari. Marina Geli i Núria Ventura, dues de les diputades desobedients que, com Elena, encara esperen que la comissió de garanties del PSC dictamini si els sanciona per haver trencat la disciplina de vot, van anunciar ahir que continuaran en el grup socialista. Les dues diputades van mostrar el seu total respecte a la decisió “personal” d’Elena, però la van considerar “precipitada” i van recordar que amb la dimissió de Navarro va començar una nova etapa.
Sobre el futur paper d’Elena a la Cambra, el líder d’Avancem va condicionar si entrega la seva acta de diputat al PSC o bé passa al grup de no adscrits a la decisió que adopti l’assemblea general d’Avancem que se celebrarà el proper 28 de juny. Elena va demanar que no es vegi la seva sortida com un atac al PSC i va assegurar que a diferència del que va fer Ernest Maragall ell no passarà a un altre partit. Els seus pròxims passos es dirigiran a la construcció d’una alternativa catalanista que podria prendre cos en les eleccions municipals del 2015.