El paper d’una reina
De què serveix una reina o, en general, la dona d’un cap d’Estat? Vejam: posa una nota de color als actes oficials. Visita hospitals, orfenats. Consola víctimes. Somriu, dóna conversa. S’ocupa dels fills. Així, mentre el rei o president actua en l’àmbit públic, la seva dona es mou en el privat, o en el públic que reprodueix el privat (salut, infantesa). Ell representa l’autoritat, el poder; ella, la sensualitat i el sentiment. En una paraula: la parella reial o presidencial encarna el repartiment de funcions tradicional entre homes i dones.
Molt bé, em direu vosaltres. I què té de dolent, això?
Diverses coses, i perdoneu per recordar obvietats. Primer: aquests papers no són naturals. Segon: entre ells no hi ha només diferència, sinó desigualtat. El rei guanya el doble que la reina i té més llibertat (us imagineu una reina anant-se’n de safari amb un amic jove?). Un cap d’Estat és el titular del càrrec; la seva dona és accessòria, intercanviable. Es tracta d’un model equivalent, amb persones de carn i ossos, al que regeix les representacions simbòliques: no passa pas poc sovint que la imatge de la dona és la d’un bonic cos anònim o una al·legoria (la Nació, la Justícia, la Naturalesa); és la matèria sobre la qual un home –ell sí, individu amb noms i cognoms– exerceix l’activitat de científic o governant. De debò que és això, el que volem ensenyar a les nostres filles i fills?
Però esclar, un rei sense una reina seria una figura insípida, sense emoció, sense atractiu. Passa el mateix amb el paper de cap de l’Estat que amb el de tre- ballador corrent, que pot treballar com treballa perquè la seva dona s’ocupa de la família. L’edifici sencer ha estat construït sobre la base, no reconeguda però imprescindible, d’una dona que subministra el que falta.
Esperem que Felip i Letícia corregeixin aquest model en la mesura possible. I si algun dia la Corona d’Espanya recau en una reina, s’haurà de corregir per força. Perquè què farà, llavors, el marit de la cap d’Estat? Cuidarà els nens? Rebrà rams de flors mentre ella despatxa afers oficials? Per què no? No hi ha res en la naturalesa d’un o un altre sexe que ho impedeixi. Però no seria millor reunir en cada persona el que ara està dividit i atribuït arbitràriament als uns o als altres: el poder i la pietat, la raó i l’emoció, la feina i la família?