Robòtica i gens
Teràpies biològiques i avenços tecnològics per millorar les patologies oculars
Els ulls són molt complexos, des de la formació de les seves parts amb diferents teixits en l’etapa fetal fins al mecanisme de la visió, que inclou una part més mecànica i una altra de cerebral. La majoria de les seves patologies són menys conegudes que altres malalties, però igual que en la resta de la medicina l’oftalmologia també està immersa en la investigació genètica, la biologia cel·lular o els avenços robòtics.
Teràpia cel·lular. Ja fa uns deu anys que diversos investigadors al món assagen la medicina regenerativa en patologies de l’ull, explica Rafael Barraquer, director mèdic adjunt de la clínica que aquesta coneguda nissaga d’oftalmòlegs té a Barcelona. S’ha provat, per exemple, el cultiu de cèl·lules dels limbes corneals per tractar malalties en què la primera capa de la còrnia està feta malbé, i en les quals, de vegades, no és efectiu el trasplantament de còrnia. Aquestes cèl·lules cultivades en laboratori s’injecten a l’ull (un grup investigador japonès ha creat un fàrmac en forma de gotes) perquè regenerin o substitueixin les
cèl·lules del teixit fet malbé. Per tractar la retinosi pigmentària, també s’han assajat cultius de cèl·lules de l’epiteli pigmentari, tot i que amb eficàcia limitada, perquè desapareixen passat un temps. Barraquer assenyala que la complexa biologia de l’ull impedeix d’avançar ràpid en aquests àmbits, tot i que avui es tenen més eines tecnològiques que mai.
Electrònica. Com el dispositiu que acaba d’implantar en una primera pacient la clínica Barraquer (batejat pel fabricant americà com a Argus II), en desenvolupen de semblants un equip a Israel i un altre a Alemanya. Altres investigadors ja treballen des de fa anys en xips que es col·loquen al cervell per suplir altres fragments fets malbé en el mecanisme visual. O també en lents electròniques, per exemple, per substituir un cristal·lí deteriorat.
Tecnologia quirúrgica. El làser va suposar una revolució en cirurgies com la de la miopia o les cataractes. Els últims làsers permeten fer operacions per corregir miopia, astigmatisme o hipermetropia cada dia de manera més precisa i amb una recuperació més ràpida per al pacient. Passa el mateix en les operacions del cristal·lí (com les cataractes). Igualment, hi ha molts avenços en les lents intraoculars, que avui són menys rígides. Ja no n’hi ha només de monofocals, sinó fins i tot de trifocals, per permetre al pacient enfocar igual de bé a diferents distàncies (tot i que són més cares). S’investiguen (a la clínica Barraquer també) lents que reprodueixin la facilitat d’acomodació del cristal·lí en gent jove o com omplir-lo (és com una llentia) amb material flexible.
Trasplantament. En el de còrnia, ara la tecnologia permet substituir només una capa (la que està feta malbé) i no la còrnia sencera, i a més amb una incisió a l’ull molt petita, cosa que suposa menys riscos d’infecció, una recuperació més ràpida... També s’ha començat a assajar l’ús de còrnies artificials (a Espanya, per recerca de la Universitat de Granada).
Teràpia gènica. S’investiga sobre els gens relacionats amb diferents patologies (ceguesa infantil congènita, retinosi pigmentària, distròfies, glaucoma crònic...) i, en models animals encara, com modificar aquests gens que s’alteren per combatre així les malalties (n’hi ha que no són oculars, però també afecten la visió). Per bé que queda molt camí per recórrer en la genètica de l’oftalmologia, diu Rafael Barraquer. L’organització de cecs ONCE treballa, per exemple, amb la Universitat de Barcelona per identificar gens que causen les distròfies degeneratives de la retina.