Ultra Violet, musa del pop
ISABELLE COLLIN DUFRESNE (1935-2014) Artista francoamericana, amiga de Dalí i Warhol
Es deia Isabelle Collin Dufresne i havia nascut el 1935 a La Tronche, a prop de Grenoble (França), però en traslladar-se a viure a Nova York va descobrir que els seus cognoms allà eren impronunciables. Així que aquella noia que sempre anava amb els cabells tenyits de violeta, amb maquillatge i vestits de color violeta, es va convertir en Ultra Violet. Aleshores ja formava part de la cort d’Andy Warhol i asseguren que va ser ell mateix qui va suggerir-li el nom. Musa, actriu, artista, Ultra Violet va morir de càncer dissabte als 78 anys en un hospital de Nova York i les seves restes seran inhumades a França.
Segons explicava ella mateixa, malgrat la seva procedència d’una família burgesa i catòlica, ja de nena va ser molt rebel. Tant que als 17 anys els seus pares la van enviar amb vaixell als Estats Units. Havia començat estudis d’art a Grenoble i a la seva arribada va buscar el contacte amb Salvador Dalí, que li va presentar una amiga el 1954. “En veure’l vaig quedar literalment enlluernada”, va confessar. Aviat es va convertir en una de les seves muses i acompanyants habituals. Va estar fins i tot a Portlligat i encara que s’ha dit que va ser la seva amant, ella va precisar en alguna entrevista que es tractava d’un “amor platònic”. La seva admiració envers el pintor, amb qui apareix en nombroses fotografies en el famós te de les cinc a l’hotel Saint Regis de Nova York, va ser absoluta. “Per a mi va ser sempre un jove encantador, que tenia el poder de renovar contínuament la seva creativitat”. A través de Dalí es va relacionar amb el pop art, amb Jasper Johns, Rauschenberg, Rosenquist i Lichtenstein.
Dalí li va presentar el 1963 Andy Warhol i es va produir un altre enamorament sobtat. “La primera vegada que el vaig veure vaig pensar que veia una dona; duia perruca, la veu semblava la d’un eunuc, però tot just em va veure i em va proposar de fer una pel·lícula”. Dalí la va substituir per Amanda Lear, artista i cantant transsexual, i Ultra Violet va passar a formar part del taller The Factory, creat per Warhol, on coincideix amb altres artistes. Ràpidament es converteix en una de les icones del grup i participa en una quinzena de pel·lícules, la majoria de Warhol, tot i que també tindrà un paper petit a Taking off, de Milos Forman, i Macadam cowboy, de John Schlesinger. Una de les seves amigues, companya a la pel·lícula I, a man, serà tristament recordada pel l’intent d’assassinat de Warhol el 1968. Un any més tard és desplaçada per Viva, una altra bellesa més jove i més rossa que ella, i comença a distanciar-se de Warhol.
La vida d’Ultra Violet va fer un tomb inesperat arran d’un accident en què va estar a punt de morir. El 1980 entra a l’Església mormona i el 1988 publica les seves memòries: Famous for 15 minutes. My years with Andy Warhol, un repàs dels seus anys exhi- bicionistes i el que considera excessos de drogues i orgies. Encara que hi ha un cert penediment del passat underground, Warhol se salva de les crítiques. Les memòries, traduïdes a 12 llengües, són un repàs per aquests anys bojos i pels seus amants, que van des del pintor Ed Ruscha fins al ballarí Rudolf Nuréiev passant pel cineasta Milos Forman.
Durant els darrers anys va expressar les seves conviccions religioses a través de pintures, escultures i fotografies, en què els àngels i el cel tenien gran protagonisme. Tenia estudi a Niça i Nova York i va crear el moviment Ultràtic. Fa tres setmanes va obrir exposició a la galeria Dillon (Nova York), i en tenia una altra (oberta, fins al 21 de novembre) al castell Grimaldi de Cagnes-sur-Mer, a la Costa Blava.