Cameron Díaz i el seu porno casolà, a Barcelona
Després de caure un 16% el 2013, el cinema creix a Espanya un 8%
Ens passem el dia gravant vídeos i fent fotos, nostres i dels altres, és veritat. És una intrusió en la intimitat que abans només patien els famosos”, afirma Cameron Díaz, que afegeix: “Una intrusió que ara ens afecta a tots. I em pregunto, què se sent?. Vivim amb el risc que ens agafin fent alguna ximpleria; amb el dit al nas, escopint o clavant-te una trompada, per dir alguna cosa. I en un moment aquesta ximpleria, la que sigui, és al núvol. Es converteix en viral, arriba a tot arreu i et destrossa la vida. Com et sentiries llavors, eh?”.
Cameron Díaz parla amb coneixement de causa, i un diria que també amb un cert sentiment de revenja. Perquè ens assabentem, una vegada per sempre, com n’és de complicat tenir una cara bonica i ser una actriu famosa. Però ella en parla com si res, amb un somriure lluminós a la cara. Innocent i encantadora, encara que per la seva boca estiguin sortint gripaus i serps. No hem d’oblidar que és l’única actriu que ha utilitzat semen com si fos laca –ho feia a Algo pasa con Ma
ry– i va continuar sent tan dolça i agradable com sempre. Cameron Díaz, doncs. A Barcelona. Anem amb compte!
Aquí teniu un altre exemple de l’estil desinhibit de l’estrella. “Despullada? No; no surto nua a
Sex tape. Només ensenyo el cul”, i pronuncia cul amb un simpàtic castellà, idioma que malgrat el seu cognom i al seu origen cubà desconeix completament. “Tinc biquinis amb què ensenyo molt més; biquinis en els quals només em falta que se’m vegi el parrús”, i riu amb franquesa.
Així és Cameron Díaz, una llenguallarga simpàtica. Igual que el seu personatge a Sex tape, la pel·lícula que ha vingut a presentar a Barcelona dins de les novetats de Sony, la seva productora. En la sessió que Sony tenia adjudicada a CineEurope, la trobada d’exhibidors europeus que avui tanca les seves portes.
El cert és que Sex tape, dirigida per Jake Casdam –que s’estrenarà el juliol a Espanya, com als Estats Units–, parla en clau còmica de coses molt serioses: de la vida sexual en la parella; de la falta d’aquesta vida, anys després; d’intentar, malgrat el desgast quotidià, per la feina, els fills, etcètera, posar sal i pebre en unes relacions a punt d’estar mortes. Parla de l’Annie (Cameron Díaz) i en Jay (Jason Segel), que decideixen rodar una pel·lícula de porno casolà. Per animar-se.
Qualsevol enregistrament com aquest és un risc en un món en el qual som a un sol clic del desastre més absolut. El desastre, en aquest cas, es diu núvol. El núvol: això que pocs entenen en la seva complexitat, i que consisteix més o menys en un lloc difús, sense ser un lloc veritable, on va a parar tot el que fotografiem i filmem, vulguem o no.
Sex tape és, en resum, la història d’una nit boja perseguint aquest núvol, a la cacera d’aquest porno domèstic, un film que podríem anomenar Sexe, matrimoni
i cintes de vídeo, si és que existissin encara aquestes famoses cintes: que ara, ni això.
Els aficionats a les sèries televisives coneixeran Jason Segel, el company de Cameron Díaz, com ja ho va ser a Bad teacher. Actor imprescindible a Cómo conocí a
vuestra madre, en antena durant nou temporades. Rob Lowe, per la seva part, que a Sex tape exerceix d’executiu amb doble o triple faç, és un històric al costat de tots dos. Va ser un dels protagonistes d’aquella llegendària Re
bels (1983) de Francis Ford Coppola, amb Matt Dillon i Patrick Swayze. I també va protagonitzar una altra inoblidable pel·lícula per a una generació: St. Elmo,
punto de encuentro, amb Emilio Estévez, Demi Moore i Andrew McCarthy, actors que eren, com el mateix Lowe, les estrelles juvenils del moment.
Lowe va veure la seva vida marcada precisament per una cinta de vídeo. Una cinta rodada
ROB LOWE L’actor va veure truncada la seva carrera durant anys per un vídeo domèstic
JASON SEGEL El còmic s’ha fet famós a la sèrie ‘Como conocí a vuestra madre’
en una de les seves festes boges de llavors. Una pel·lícula comprometedora que va estar a punt de destrossar la seva carrera d’actor. “Em sento com aquell tipus que vaig ser llavors; com si tingués 18 anys i tot just acabés de rodar Rebels”, diu respecte al seu aspecte juvenil. “Sí; he venut la meva ànima al diable per aconseguir-ho”, afegeix convençut.
Però llavors es posa seriós, i recorda l’efecte d’aquella cinta domèstica que va anar de poc que no li costés la carrera. “Ara vivim un moment en què l’esfera pública i la privada s’han difuminat. Tot és públic, no com llavors. Jo em vaig divertir molt, en el seu moment”, afegeix Lowe. “Com està ben documentat per aquella cinta de malt record”, fa broma. “Però no canviaria res”, conclou.
Recuperem per un moment Cameron Díaz parlant del seu cos a Sex tape, on es diu més vegades “fuck” que a qualsevol de les pel·lícules de Tarantino (i que ha estat catalogada d’R, per a adults, als Estats Units). “Quan era més jove –ara té 42 anys– mai hauria mostrat el meu cos d’aquesta manera. Ara confio més en mi mateixa, i crec que les escenes en les quals surto lleugera de roba són rellevants per mostrar la desinhibició de la parella protagonista, la seva connexió i els seus jocs”. Compte, doncs, amb Cameron Díaz. Perquè la seva
presència va estar a punt d’eclipsar un altre dels moments estel·lars ahir al barceloní CineEurope: l’estrena, un dia abans de la première a Hong Kong, de Transformers: la era de la extin
ción, de Michael Bay. El quart lliurament de la sèrie més lucrativa en la història del cinema, en què els responsables de Paramount, la seva productora, tenen posades totes les esperances perquè sigui el superèxit d’aquest estiu. A Espanya s’estrenarà a començaments d’agost.
Una altra dada, en aquest cas de caràcter comptable: no hem d’oblidar que CineEurope és sobretot un lloc per als negocis. Es pot concretar com va el negoci del cinema a Espanya? Doncs fatal, segons l’informe anual d’Unic, l’associació d’exhibidors que organitza l’esdeveniment. segons les dades recollides per Unic, Espanya va perdre en el període 2012-2013 un 16,3% de taquilla, passant de 606 milions d’euros el 2012 a 507 milions el 2013. Però hi ha una llum al final del túnel: els primers mesos del 2014 viuen un increment del 8,7%. Amb les seves festes del cinema i aquests Ocho apellidos vas
cos que poden amb tot. La gent està tornant al cinema. Optimisme, doncs.
c